Aquest dijous la xarxa bullia amb la contraportada de "La Razón", on hi sortia un article a tota plana de l'Alfonso Ussía escrit, íntegrament, en àrab. Bé, per ser exactes, estava escrit aparentment en àrab, perquè els primers traductors consultats van corroborar que el text no deia res, perquè resulta que estava invertit, estava escrit d'esquerra a dreta i no de dreta a esquerra com s'escriu en àrab i, per tant, no s'entenia res.

Ara bé, un cop reinvertit, es veu que sí que tenia sentit: era la còpia d'un article seu escrit dos anys i mig abans. Vaja, que Ussía fa realitat la profecia feta per Ben Jonson al segle XVII, quan a l'obra "El comerç de les notícies" escrivia que "és la impremta el que fa noves les notícies per a la gran majoria de la gent que, per descomptat, no creurà res que no estigui imprès. Per això tinc moltes plomes al meu servei i, si cal, d'aquí a uns anys torno a imprimir exactament la mateixa notícia, però canviant-ne la data, i resultarà absolutament convincent". Això, hi insisteixo, està escrit el 1626.

Ja han passat quatre-cents anys, però per a l'Alfonso Ussía no passa el temps. Com si visqués al segle XVII, Ussía agafa un text de fa dos anys, li canvia la data i la forma, i contraportada nova de trinca! Vaja, que queda clar que ell és una d'aquelles plomes al servei. Però al servei de qui? Vet aquí la pregunta i vet aquí l'àrab (mal escrit) de la contraportada. Perquè Ussía, a la seva contraportada en àrab hi afegeix un únic subtítol escrit en espanyol que diu: "El futur d'una Catalunya independent redactat amb l'idioma català de l'immediat futur". Vet aquí la resposta a la pregunta: Ussía posa la ploma a les intoxicacions del ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que fa deu dies que no para de barrejar jihadisme i independentisme.

Alfonso Ussía, doncs, fa d'altaveu a la intoxicació. I ho fa amb el vistiplau -posterior o anterior, això no ho sabem- del seu director, Paco Marhuenda, que va començar a progressar arran de fer de cap de gabinet de Rajoy, quan l'ara president era ministre, als anys noranta del segle passat. Les connexions són clares, diàfanes. Vaja, que no s'hi han esforçat gaire o gens per dissimular. Pel broc gros i sense manies.

Ja tenim la quadratura del cercle. Tenim una intoxicació evident, que la policia catalana no para de repetir que no té cap fonament de realitat. I tenim una contraportada que esvera la xarxa i la professió amb un únic objectiu: fer bullir l'olla de la confusió. I poca broma, perquè per molt forassenyada que ens pugui semblar als més o menys informats, potser no passa el mateix amb els ciutadans de Castella endins. O encara pitjor: potser no passa el mateix amb les ambaixades i els "think tanks" internacionals, que poden arribar a dubtar innocentment de la versemblança de tot plegat.

Si internacionalment es comença a recelar del cas català per motius jihadistes, malament rai, perquè aleshores l'independentisme haurà de dedicar part dels seus esforços a desmentir la mentida. Un sobreesforç que les clavegueres de l'Estat saben que pot arribar a desgastar molt, perquè el procés no va sobrat de forces. "La Razón", doncs, no fa altra cosa que cedir les seves planes per fer de pamflet en una guerra que sembla que cada dia que passi s'anirà endurint més i més. Per dir-ho clar i català: Alfonso Ussía no ha fet un estirabot. L'amic d'en Marhuenda ha escrit, a consciència, un pamflet al servei del clavegueram. Estem en ple segle XXI i Ben Jonson queda lluny, molt lluny, però malauradament el pamfletisme continua vigent. L'únic dubte és si també continua sent tan efectiu com fa quatre-cents anys.