A unes hores d’acomiadar el 2017, les llistes de personatges, conceptes i fets de l’any se succeeixen en un repàs accelerat del viscut en els darrers 365 dies. El prestigiós diccionari d’Oxford -el mateix que l’any passat ens va introduir el vocable "postveritat" per entendre com Donald Trump es va convertir en el 45è president dels Estats Units o com no vam poder albirar el Brexit- enguany ens introdueix el terme "youthquake".

La postveritat ens va ensenyar que els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i les creences personals. Youthquake vol expressar ara “el canvi polític, social i cultural sorgit de les accions dels joves”. Els responsables de l’Oxford University Press consideren que sintetitza molt bé els dos grans “terratrèmols socials” que s’han viscut aquest 2017 a les eleccions al Parlament britànic del 8 de juny i a les generals de Nova Zelanda, al setembre, on el jovent hauria influït considerablement en els resultats finals.

Interessant també el recull gràfic del The Economist amb les notícies de més repercussió de l’any. El referèndum de l’1 d'octubre i la transcendència internacional posterior són una de les més referenciades en l’apartat electoral. Molt més que els comicis francesos amb la victòria de Macron. I la revista Wired ha llistat els personatges més perillosos de l’any per a Internet. Entre ells, Donald Trump (en primer lloc) i Estat Islàmic, que surt esmentat per tercera vegada consecutiva. Desapareixen figures com Vladimir Putin, Edward Snowden o Julian Assange citats en anteriors ocasions. I entren grups de pirates informàtics acusats d’haver influït en ciberguerres, espiat governs o provocat el ciberatac més gran de la història. 

A Catalunya, en canvi, ens hem convertit en els darrers mesos de l’any en col·leccionistes de noms, termes, números i, fins i tot, frases que passaran a la història per la seva càrrega violenta o per la defensa d’uns drets fonamentals i bàsics que no es poden anihilar. Recopilem?

Procés català, detencions, escorcolls, concentracions tumultuoses, Guàrdia Civil, clausura de webs institucionals, cassolades, pàgines mirall a Internet, Policia Nacional, cassolades, Piolín, "A por ellos!", CDR, 1-O, càrregues policials, aturada de país, cassolades, 3-O, República, "Els carrers seran sempre nostres", Audiència Nacional, Jordis, Soto del Real, cassolades, govern empresonat, delicte d’incitació a l’odi, delicte de rebel·lió, delicte de sedició, citats a declarar, presó preventiva, intervenció financera, bots i trolls, article 155, hackers russos, Tribunal Suprem, Brussel·les, presos polítics, fake news, mítings per videoconferències, cartes des d’Estremera, llaç groc, retirada de pancartes, Anonymous i #OpCatalunya, 21-D, 82% de participació, majoria independentista, etc. El llistat dona per a molt més. Ha passat tant... en tan poc temps!

He repetit expressament "cassolades" perquè ha estat la resposta massiva de la gent autoorganitzada, la insistent protesta col·lectiva, la constant queixa indignada que ha recordat la repressió que Catalunya ha viscut aquest 2017. "Cassolada" és una de les deu paraules que competeixen enguany per convertir-se en neologisme de l’any de l’Institut d'Estudis Catalans i de la Universitat Pompeu Fabra. Els atemptats a Barcelona i Cambrils de l’agost van ser un fort sotrac emocional però passada la plantofada i la por, res ha estat més important a Catalunya que el viscut els darrers mesos del 2017. Per l’insòlit i extraordinari de la situació, i per la "postveritat" afegida al moment.