Si us plau, pares, no em vingueu a veure al camp el dia del partit. Fa dies que us ho volia dir però no trobava la manera, em feia vergonya. No vull estar jugant mentre sento com escridasseu a l'àrbitre, als jugadors de l'altre equip o als seus pares.

Mai arribaré a ser un esportista famós com el Messi, el Karabatic, ni els Gassol. Aneu-vos mentalitzant, jo fa molt temps que ho tinc assumit. No cal que us hi vagi la vida en cada jugada, ho faig tan bé com puc, ja sé que m'he d'esforçar i intentar superar-me cada dia.

Jugant a aquest esport he après moltes coses: a col·laborar amb els meus companys; que tots som importants des de la nostra posició; que treballant, cada dia faig les coses una mica millor; que després de cada entrenament i de cada partit és imprescindible una bona dutxa; que no puc saltar-me els entrenaments, ni els partits, perquè tinc un compromís amb el meu equip... Però també he après, que he de respectar les regles del joc, als meus companys, a l'entrenador, als jugadors de l'equip contrari i a l'àrbitre. Tots aquells hàbits i aquelles actituds que em dèieu que eren tan importants quan vaig començar.

No vull jugar amb la pressió de no decebre-us. Mirant-vos de cua d'ull des de la pista cercant la vostra aprovació. Si no marco no cal que us enfadeu, com tampoc cal que em pagueu una prima per cada gol que faci, perquè potser el dia que més m'esforço és el que en marco menys.

Per jugar bé s'ha de gaudir jugant. Jo no puc gaudir del joc perquè no estic tranquil mentre m'arriben els vostres insults des de la grada. Em dieu que s'ha de ser educat i parlar bé, però a vosaltres no us importa menysprear a l'àrbitre, als jugadors de l'equip contrari o al públic, ni cridar segons quines paraulotes o fer gestos ofensius  davant de tothom.

Vaig al camp a jugar, a divertir-me, a conviure, a fer esport i a trobar-me amb un grup d'amics, i vull que hi hagi un bon ambient, un ambient de joc net. Vull que guanyem a l'equip contrari, però jugant bé, sense trampes, ni agressions, no tot s'hi val per guanyar. Ja fa temps que vaig entendre que malgrat que m'esforci al màxim no sempre es guanya a la vida, i quan perds, has de saber encaixar la derrota amb dignitat, respectant al guanyador, tal com m'ha ensenyat el meu entrenador.

Vull que l'equip contrari se senti còmode al nostre camp, perquè jo també aniré a jugar al seu i no vull sentir-me amenaçat, ni agredit. Mentre estem al terreny de joc som rivals, però no som enemics. I quan el partit s'acaba en parlem amb l'entrenador i en fem una valoració, sense carregar responsabilitats a ningú, cadascú de nosaltres hem de conèixer els nostres punts forts i treballar allò que hem de millorar.

I vull poder-me dutxar tranquil i marxar després relaxat cap a casa, no pas veure com salteu al camp i us emboliqueu en una batalla campal i que us hagin d'acabar separant. Al camp mana l'àrbitre i ell és qui decideix si és o no penal, falta o gol, aquestes són les normes. I si volem que el joc funcioni les hem de respectar. A casa les normes les poseu vosaltres, al camp l'àrbitre i l'entrenador.

M'agrada molt que em vingueu a veure i a animar. Si penseu que no sou capaços de fer cas de tot el que us explico, em sabrà molt greu, però millor que us quedeu a casa.