“Catalunya és una nació i té dret a decidir si vol ser un estat dins o fora d'Espanya, a fixar i negociar condicions en els dos casos. Però també volem decidir el model social, econòmic i cultural”. Quan ho vaig llegir, dimecres al matí mentre esmorzava, vaig fer un bot a la cadira. No perquè fos una idea inusual (de fet és una idea força estesa), sinó per qui ho signava: Núria Parlon, alcaldessa socialista de Santa Coloma de Gramenet, Jaume Collboni, alcaldable del PSC a Barcelona, i una vintena de quadres més del PSC. És el cinquè paràgraf d'un article/manifest publicat a El Periódico.

Injustament, aquest article ha tingut menys ressò que la conferència de Miquel Iceta el mateix dimecres al vespre. Dic injustament perquè, si notícia és sinònim de novetat, ho resulta molt més el manifest del matí que no la conferència de la nit. Al cap i a la fi, Iceta no va explicar res que no sabéssim sobre el full de ruta del PSC: aturar el procés, esperar les eleccions espanyoles de la tardor, victòria de Pedro Sánchez i reforma constitucional amb el corresponent referèndum de ratificació. Guió Ferraz 100%, amb l'agreujant de fer veure que no sabem que la reforma constitucional és impossible sense el PP, i de voler fer-nos creure que una reforma amb la participació activa i el vot favorable del PP serà beneficiosa per a Catalunya.

Crec que Parlon i Collboni es mereixen un ressò i un debat perquè, almenys aparentment, han mogut una fitxa. Voldria preguntar-los, per exemple, si consideren que la citada frase del seu manifest  encaixa en la posició oficial de Nicaragua/Ferraz. Jo no hi veig l'encaix, perquè Iceta i Sánchez ens ofereixen un camí que no contempla la possibilitat del “fora d'Espanya”, i perquè situant la qüestió catalana en el marc d'una reforma constitucional traslladen l'àmbit de decisió al conjunt del poble espanyol. Catalunya, en aquest esquema, no té dret a decidir si “dins o fora”, no té dret a “fixar condicions”, només té dret a participar en una reforma d'Espanya.

Si no és amb una pirueta argumental que no em sé imaginar, doncs, no hi ha zona de contacte entre la contundent afirmació del manifest Parlón-Collboni i el full de ruta Iceta-Sánchez. I em pregunto per tant si estem assistint al naixement d'una nova i potser definitiva dissidència dins del PSC. M'agradaria que Parlon i Collboni continuessin explicant-nos coses. Que ens expliquessin, per exemple, quines accions polítiques proposen, concretament, per fer efectiu aquest dret a decidir si volem ser un estat “dins o fora d'Espanya”. Si ha nascut una nova veu en la política catalana, a mi m'interessa escoltar-la.