Una de les coses que m'agrada del meu país és que no només hi ha més filòlegs dels que el mercat troba raonable que hi hagi, sinó que qualsevol se sent en posició de criticar la feina de la màxima autoritat en la matèria, que és la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Fins i tot els que no parlen català. 

Fa unes setmanes alguns periodistes que havien estat convidats per l'IEC a un grup de discussió sobre la reforma ortogràfica van "filtrar", abans que es presentés oficialment, un punt que sabien que crearia polèmica: la supressió de la majoria de diacrítics. Des de llavors hi ha hagut panells d'experts als diaris, s'ha comentat a totes les tertúlies i, el que em sembla molt més interessant, se n'ha parlat en llocs insospitats, com el bar de la cantonada o la porta de l'escola. 

Era una mena de somni humit: pel carrer ja no només es parlava de futbol i d'eleccions, sinó que de sobte tothom tenia una opinió (si no formada, com a mínim ferma) sobre si "venen i venen" és prou estètic, o sobre per què ens ho prenen tot sempre a les dones, fins i tot els accents, però deixen tranquils els bens i els béns. La meravella es completava amb la circulació a pleret d'un poema de Mireia Calafell que fa esgarrifar no se sap si de plaer o d'horror quan el recita ella i que sense accents perd tot el sentit. 

Per fi, literatura que no era Coelho a tots els murs de Facebook. Però l'efecte encara podria ser més espectacular: i si de sobte, per la simple satisfacció de contravenir la nova norma, exèrcits de parlants decidissin aprendre una regla que fins ara no els havia fet ni fred ni calor? I si la reforma de l'ortografia empenyés els milers de defensors dels diacrítics a aprendre a fer-los servir? O, va, no fem curt, que hem quedat que era un somni humit: i si de sobte, només per portar la contrària, tothom decidís aprendre ortografia, ni que fos antiga? 

Aquestes han estat algunes de les reflexions que han expressat (potser de manera menys fantasiosa) els professionals reunits per l'IEC, que volia presentar oficialment a la comunitat el que ja sabíem per la premsa. La presidenta de la Secció Filològica, la doctora M. Teresa Cabré, ha demanat la col·laboració de lingüistes, professors, escriptors, correctors, traductors i polítics per fer una transició fluida cap a la nova manera d'escriure "déu-n'hi-doret" o "antihemorroidal". I és que una cosa està clara: l'Institut disposa i els parlants disposen. I si mirem el nivell ortogràfic dels parlants, ja no dels nostres, sinó de qualsevol llengua, la bellesa de la tasca de l'IEC i de tots els professionals que la difonen es torna encara més bella i més heroica: no defalleixen en la recerca d'un model de llengua si no ideal, com a mínim reflexionat. Mira que tinguem un codi que ens permeti d'entendre'ns, si volem. Encara que un cop acabats els focs d'artifici als mitjans, quan tinguem polèmica nova sobre què opinar, ens sigui igual que els pèls a la llengua s'escriguin amb o sense accent, que ja hi ha l'emoticona del whatsapp per no haver-ho d'escriure ni bé ni be.