M’agrada que Xavier Trias digui que farà fora els “podrits” de Ciutat Vella. M’estimo Ciutat Vella perquè vaig seguir fil per randa tot el procés, tan complex, de regeneració urbana i també social que es va endegar cap a mitjans dels 80. Afortunadament, perquè si no hagués estat així, el Raval ja hauria saltat pels aires. Imagineu el Raval sense la plaça central, que l’Ajuntament en diu rambla, tot i que no hi camina ningú: la gent seu i mira. Ara bé: Xavier Trias va a allò que és fàcil: els “podrits” són els corruptes de l’estructura municipal, que ja estan a la cangrí, però no diu res de les petites o grans podridures que fan que tots aquells que hi van anar a viure il·lusionats, buscant-hi intensitat, al cap de dos anys estiguin desitjant fugir. Això és un fracàs absolut per qualsevol alcalde.

I si Trias no ho diu en aquests termes, és que no les té totes per sortir-se’n. Mireu, l’altre dia, aquesta dona magnífica que és la Rosa Gil (malgrat que li agraden els toros per qüestió de família) deia una cosa grossíssima: deia que la llei, al barri, la feien els “paquis”. Rosa Gil és membre, o ho era, d’una associació que penca perquè les coses vagin a millor en el Raval. Ni tan sols estic segura que encara hi visqui, però hi va néixer i s’ho estima. Heu sentit algun comentari per part del senyor Hereu? O, ara que s’hi posa, per part del senyor Trias? O dels altres candidats? Perquè, o la ciutat de les persones s’ocupa de les persones del Raval, o el Raval continuarà sent una ciutat sense llei al cor de Barcelona.

I no pas per la criminal corrupció de la xarxa que va fer fora l’única persona que va intentar de posar-hi remei, la Itziar González, deixada de banda, va dir ella, pel PSC, perquè en no tenir carnet esdevenia sospitosa. Sospitosa de què? D’anar per lliure? Veieu, o no, on està l’interès dels partits? Podeu apamar quina és la mesura de l’afany per la ciutat, per les persones, per aquest futur que diuen que ens faran present?