Em sumaré a les felicitacions que toquen en dates nadalenques, però avui molt especialment als bons desitjos de cara al 2012. De fet, per mirar de no ser acaparador, aquí en demanaré només un. Que el govern de CiU trobi amb qui pactar de forma estable. Patinades importants com la dels últims dies amb la paga dels funcionaris en mes de desembre només es poden justificar per un tenir massa fronts oberts que amb un soci prioritari, com a mínim, s’endreçarien.
Que Madrid no pagui allò que li pertoca a Catalunya o que el PP amb majoria absoluta no faci cap gest que ajudi el govern d’Artur Mas a albirar possibilitats de millora de sa escanyada economia, tot plegat és de manual. És en el guió del dia de la marmota que vivim de fa no se sap quant. Per tant, només un govern fort a Catalunya que no depengui del peu amb què es llevin a la Moncloa o a Gènova 13 pot governar amb la tranquil·litat d’esperit que pertoca.
Diu el president Mas que a ell això de la geometria variable ja li està bé. Si ho diu per descartar pactes estables amb el PP, perfecte. Però per la resta em sembla un argument caduc.
Ho tinc clar, jo com la majoria dels espècimens del país que fa anys i panys que ens espassem el serial en què s’ha convertit la nostra política. Quan ERC diu que vol forçar PSC i ICV a pactar amb CiU uns pressupostos que deslliurin la federació nacionalista d’haver-los de signar sí o sí amb el PP, estem davant d’una acció de propaganda al servei de desmuntar l’argument de CiU que les esquerres (i molt especialment ERC) els “obliguen” a pactar amb el llop. Però si non e vero e ben trovato.
Mas faria bé d’agafar el guant i dir-li a ERC que segurament amb ICV la cosa pinta peluda però que amb ells no. I llavors a veure què fa ERC. El moment crític hauria d’ajudar a l’entesa. Fins i tot el PSC s’ha mostrat disposat a l’entesa amb CiU. Això mateix no podria passar ja d’una vegada entre republicans i nacionalistes? No s’han empassat prou gripaus cadascun per la seva banda, els uns amb ICV i PSC en el seu dia, i els altres amb PP i PSOE també en el seu moment? Per què no junts ara, quan el país amb independència del que passi a Madrid necessita estabilitat?