La llista de Junts pel Sí del 2015 no estava pensada per governar. Vull dir que no estava prevista una legislatura convencional, de quatre anys. Era la llista que havia de donar la majoria absoluta a l'independentisme i facilitar la culminació del procés. Per això la candidatura estava plena de noms de l'activisme i de figures conegudes i reconegudes. Ja sabem quin va ser el resultat d'aquelles eleccions i com els plans es van adaptar a una situació menys optimista que la imaginada.

El fet és que alguns d'aquells candidats, incorporats a un pla d'un sol objectiu, van adaptar-se amb dificultats a haver d'intervenir en els assumptes més bàsics de la política quotidiana, la de la sanitat, l'educació, els servies socials o la promoció econòmica, per posar uns exemples. Per no parlar de l'aliança de Junts pel Sí i la CUP, que també tenia un sol acord, l'horitzó final, i un munt de desacords, tot el que hi havia pel mig.

I amb vista a les noves eleccions, ens tornem a trobar amb molts símptomes que hi ha candidatures pensades sobretot per al vespre del 21 de desembre. La llista que encapçala Carles Puigdemont no és una llista pensada perquè governi el PDECat, és una llista emocional i d'alt valor testimonial i reivindicatiu farcida de noms mediàtics en posició de sortida o de suport. El seu programa es refereix sobretot a la revolta contra el 155 i la represa en la mesura que sigui possible del camí sobiranista. Però si els resultats electorals permeten a la llista de Puigdemont entrar en el govern o formar part d'una majoria parlamentària, no està definit quin contingut ideològic aplicarà en el dia a dia.

Hi ha una altra candidatura que tampoc sembla pensada exactament per gestionar un dia a dia normal, sinó més aviat per apel·lar a un únic element de cara simplement al dia de les eleccions: la que presenta el PSC coalitzat amb una part important de les restes d'Unió. Aquesta llista diu representar el catalanisme assenyat i moderat, però a banda d'això costa de veure en quines polítiques poden coincidir socialistes i democristians, si de debò intenten ser socialistes i democristians.

Per important i transcendent que resulti el gran objectiu de revertir els mals del 155 i la repressió de l'Estat, en tots els àmbits, i recuperar la dignitat política, després del 21 hi haurà un 22, i després de desembre un gener, i un 2018 després de 2017, i els gestionaran políticament els parlamentaris que ara formen les llistes, amb els programes presentats.