Vull ser la primera secretària del PSC. I un dels motius que m'ha portat a prendre aquesta decisió es troba en la pròpia ponència marc del XIII Congrés que els companys i companyes del partit debatrem durant les properes setmanes. La ponència marc afirma: "El socialisme democràtic, la causa més vella de totes les causes, hereva dels successius moviments de la humanitat per la llibertat i la justícia ja hagut de començar de nou, d’emprendre "nous inicis" (en paraules de Willy Brandt) en moltes ocasions. I ha sabut fer-ho, ha sabut prémer la tecla "Reiniciar" sense pors conservadores, amb generositat, amb altura de mires, superant vicis, inèrcies i humanes gasiveries, aconseguint ser sempre la causa més jove i més innovadora".

Si he fet el pas de presentar-me a les primàries a la primera secretaria del PSC és perquè tinc la ferma voluntat i la il·lusió –al costat de milers i milers de companys i companyes socialistes- de prémer la tecla "Reiniciar" al si del socialisme català. De prémer-la, orgullosa del nostre passat, coneixedora del nostre present, però, sobretot, il·lusionada i compromesa en fer realitat un nou horitzó en el qual el socialisme català torni a aglutinar majories socials i polítiques de progrés que facin avançar Catalunya.

Reiniciar el PSC vol dir, en primer lloc, fer-lo útil per superar la triple crisi política (econòmica, social i territorial) que viu el nostre país i que conflueix en la pèrdua de confiança dels ciutadans i ciutadanes respecte els seus representants electes i les institucions. En la meva opinió, per avançar amb fets en aquesta direcció l’únic camí possible és aplicar, sense excepcions, la fórmula: "Fem el que diem; diem el que fem".

I començar per aplicar-la en el mateix procés congressual. Així, si propugnem que les primàries són un instrument útil que incrementa el nivell de participació i de qualitat del partit, el que hem de fer és practicar-les en un clima democràtic de responsabilitat i confiança entre companys i companyes socialistes. La ponència marc del Congrés afirma que necessitem un PSC "en sintonia amb la més gran exigència democràtica i de participació de la nostra societat, en particular de les més joves generacions". Doncs bé, l’elecció directa per part dels afiliats i afiliades dels seus màxims responsables orgànics i institucionals (primàries) és una de les maneres (i no la menys rellevant) d’exercir aquesta "exigència democràtica i de participació" al si del PSC.

Hem de recuperar la credibilitat a la societat catalana i només ho farem si som capaços d’aplicar a casa nostra aquesta màxima d'"exigència democràtica i de participació". Per això, hem de tornar el protagonisme als i les militants, i els hem de donar la paraula perquè amb la força del seu vot -conscient, esperançat i compromès- ens atorguin la legitimitat per poder pactar, acordar i garantir la unitat d'aquest partit. Aquesta és la força de la democràcia. I ho farem bé. Perquè no ho sabem fer de cap altra manera. I perquè el PSC és un gran partit. Un partit amb vocació majoritària, un partit amb vocació de govern, amb capacitat i força transformadora. Entre tots i totes tornarem a fer d'aquest un gran partit.

El "nou inici" que els socialistes catalans volem fer realitat ha de ser un exercici, tant de democràcia, com de capacitat de diàleg i acord. Defenso que els primers protagonistes han de ser els companys i companyes del partit votant en primàries, exercint la democràcia, perquè la democràcia obre les portes als acords.

Tinc la convicció que el PSC pot i ha de tornar a ser la força majoritària i transversal de l’esquerra catalana. I també crec que no tenim temps a perdre, ja que l’alternativa és la successió de governs abduïts per la ineficiència i conservadors en les maneres de fer, amb una retòrica oposada a l'acció transformadora que garanteix els millors drets de ciutadania.

He fet un pas endavant perquè no em resigno a acceptar que el socialisme català s’acomodi en un paper secundari o subaltern respecte d’altres projectes polítics que, o bé son directament adversaris, o han demostrat ser molt més útils en la crítica que en la solució dels problemes dels ciutadans i ciutadanes.

No em resigno ni com a socialista, ni com a catalana, perquè crec que en els nostres valors, en la nostra manera de fer, especialment des del món local, en el nostre antidogmatisme, en la nostra capacitat de diàleg i acord, en las nostres propostes reformistes (oposades tant al conservadorisme com al populisme) hi ha una part rellevant de les solucions a la crisi econòmica, social i política que viu la nostra societat.

Com a socialista aspiro –hem d’aspirar- a tornar a exercir un paper de protagonistes principals a casa nostra, no per un interès partidista sinó perquè tenim la convicció que és el millor per als nostres conciutadans i, especialment, per a aquells que es troben en pitjors condicions econòmiques i socials. En definitiva, vull assumir la responsabilitat de primera secretària del PSC perquè la societat catalana d’avui necessita un PSC menys preocupat pel seu present i més esperançat en el seu futur. Un PSC "reiniciat" entre tots i totes.