L'economia espanyola (si és que el terme encara és acceptat pels lingüistes) està feta miques. Sembla que no hi hagi solució i que ens hàgim de resignar esperant el no sé què que un dia no sé quan ha d'arribar. Mentrestant, els governs (tant l'espanyol com el català) executen les retallades d'una forma visceral. Aquest és, probablement, el major problema dels governants actuals: fan servir les tisores necessàries però sense un focus definit.

A l'hora de retallar ho podem retallar tot. Però abans de fer-ho, podem pensar-hi una mica. Fora convenient parar la pilota (ja no vindrà d'aquí, que els mercats especulin uns dies més recreant-se en la fallida espanyola) i pensar cap a on es vol anar. Què es vol ser? Quins objectius s'han de perseguir per perdurar? Per què es retalla 2 d'aquí i 0,5 d'allà? Sembla que s'hagi imposat la llei del far west i tot estigui permès i res estigui pensat.

Coincidirem molts que un dels puntals pel futur és l'educació i la recerca. És viable augmentar la dotació en aquests dos sectors enlloc de reduir-lo? És possible plantejar a la societat un esforç en determinades qüestions (impositives per exemple), explicant que tot plegat ho fem per assegurar-nos un futur digne? Els polítics no s'ho han plantejat o s'han cregut que no ho entendríem?

Si seguim els passos que s'entreveuen a curt termini, s'haurà perdut un enorme talent humà i s'haurà hipotecat el futur en un país sense valentia, determini i lideratge. No podem deixar escapar els grans cervells cap a altres països ni deixar de formar a potencials investigadors i emprenedors per manca de visió.