Pere Casaldàliga, el meu referent

«Casaldàliga no vol reconeixements, però en un món normal aquest home ja tindria el Premi Nobel de la Pau»

26 de març de 2014
El missatge de Pere Casaldàliga, bisbe de Sao Félix do Araguaia fins el 2003, dom Pedro per la gent d’aquesta comunitat de la regió del Mato Grosso brasiler, és de màxima actualitat en els nostres temps. Ens parla d’amor, de justícia i de llibertat. Amb valentia, desacomplexadament. La televisió pública catalana ha tingut el goig i l’encert d’emetre el telefilm Descalç sobre la terra vermella basat en l’exquisit llibre del Francesc Escribano i que compta amb la interpretació emocionalment magistral de l’Eduard Fernández en el paper de Casaldàliga.

Casaldàliga reuneix totes les condicions i accions que admiro d’una persona. Un servent de Déu i, encara més important, de l’home, que s’ha fet estimar pels humils i odiar pels poderosos ha de ser un valent. És el meu heroi i referent. I molt més. Un home que afirma que l’evangeli és per als pobres i per als rics, però que va a favor dels pobres denota intel·ligència. Un teòleg que sempre ha tingut la sensació que el luxe ofèn desprèn una profunditat humanista excelsa. És un subversiu dins d’una Església històricament massa jerarquitzada i manta vegades allunyada de la paraula de l’Evangeli. El pastor nascut a Balsareny transmet la paraula de Déu des de l’amor i no pas des de la imposició, des la justícia i la igualtat i no pas des de la supèrbia i el classisme. La fe de Casaldàliga és la meva fe, que no té res a veure amb la suposada fe que professen els Roucos Varelas i altres carques disfressats amb sotana.

Reconec que l’estreta amistat del meu oncle Josep, nascut a Balsareny, amb Pere Casaldàliga, amb qui compartia escola i records d’infantesa, m’ha influenciat des de ben jovenet a l’hora d’escriure i parlar sobre qui considero l’home més bondadós i honrat del planeta. Però entendreu que una persona que afirma que les seves causes valen més que la seva vida em mereixi tota l’admiració del món. La fe de Casaldàliga, basada en l’esperança, és la meva fe. Un home que explica que Déu no castiga sinó que som nosaltres els que castiguem et fa pensar constantment. Un home que afirma que no existeix un món desenvolupat i un món subdesenvolupat, sinó que tenim només un sol món mal desenvolupat em mereix tot el respecte.

Cal escoltar i llegir aquest sant revolucionari de Sao Félix do Araguaia (us recomano, entre molts llibres, Reflexions des del compromís, editat per Angle). Hi trobareu en cadascuna de les seves paraules una tensió interior i un debat humanístic que no cercareu en cap dels grans fòrums polítics internacionals. “On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia”, diu Casaldàliga. El neoliberalisme salvatge dels nostres dies és una autèntica dictadura econòmica i cultural, una macrodictadura mundial, denuncia dom Pedro. Llegiu-lo, de veritat.

Casaldàliga no vol reconeixements, però en un món normal aquest home ja tindria el Premi Nobel de la Pau. Però no som un món desenvolupat, encara.