Del 57è Premi d'honor de les lletres catalanes se n'ha explicat l'extensa obra en la filosofia moderna i en la teologia, i especialment en els pensadors francesos com Pascal o Descartes, així com les virtuts de la seva docència o la iniciativa i direcció de la col·lecció de textos filosòfics en català de l'Editorial Laie. 

La seva capacitat pedagògica i didàctica la vaig poder constatar assistint a les seves classes de filosofia moderna. Encara guardo els apunts de les seves magistrals classes, especialment els de l'assignatura d'Introducció a la filosofia. Els seus esquemes sobre els distints moviments filosòfics són rics en detalls i permeten situar cada pensador en el seu corrent filosòfic, a més de fer entendre el context cultural i el seu perquè. De tant en tant els rellegeixo. 

Però el que vull destacar és el que va passar el primer dia de classe amb Pere Lluís Font a primer de carrera. Era l'any 1983, tots nous, un grup heterogeni perquè, a banda dels alumnes de Filosofia, també tenien l'assignatura d'Introducció a la filosofia com a obligatòria els de Pedagogia i Psicologia.

Pere Lluís Font va iniciar la presentació dels continguts de l'assignatura amb el seu ritme, una cadència suau, sense córrer però constant. Amb un llenguatge planer, però molt ric en la definició dels conceptes, d’això te n'adonaves sobretot en repassar els apunts. Quan encara no portava ni quatre minuts d'exposició, una alumna va aixecar la mà i el professor Font, més sorprès que contrariat, li va donar la paraula. La noia va demanar si podia fer la classe en llengua castellana, que ella acabava d'arribar d'Hondures i no entenia el català. Sense dubtar ni un segon, Pere Lluís Font li va dir que sí, que ho comprenia perfectament, i a continuació va afegir: "... li dono dos mesos per entendre el català".

Dos mesos després, ni un dia més ni un dia menys, Pere Lluís Font va explicar a la classe que el termini per fer les classes en castellà acabava aquell dia, i sense més ni més va iniciar la classe en català. Any 1983! Han passat més de quaranta anys. Si durant aquests anys una tercera part dels professors universitaris haguessin tingut la convicció de Pere Lluís Font, la situació del català a la universitat seria ben diferent. Especialment en aquests darrers quinze anys.

Al final de curs, Font va fer un altre acte de suport incondicional a la llengua catalana. En explicar les característiques de l'examen final a uns quants alumnes de la causa independentista, ens va deixar estupefactes quan va afirmar que l'examen hauria de ser en castellà.

A continuació va fer un silenci i va explicar que tothom coneixia aquesta llengua perquè era l'oficial. Tothom havia estat escolaritzat en llengua castellana, i per tant no permetria faltes d'ortografia, ja que estàvem a la universitat. Per cada falta d'ortografia baixaria 0,25 punts de l'examen. Una marea d'histèria va recórrer l'aula. Però la cosa no va acabar aquí. A continuació, Pere Lluís Font va afegir que si algú feia l'examen en català, ell toleraria les faltes i els errors gramaticals, pel fet que no tothom havia pogut estudiar en aquesta llengua i que molts l'havien après a escriure en condicions adverses o anòmales. No sé quants alumnes van fer la prova final en català, però davant del rigor, seriositat i la coherència de Pere Lluís Font, crec que vam ser una majoria.

Tot això m'ha vingut al cap després de llegir l'amor incondicional de Font per la llengua catalana quan cita Joan Maragall en l'entrega del Premi d'honor de les lletres catalanes: "Per a mi la nació és la llengua, si em prenen la llengua, ho perdré tot".

L'estima a la llengua ha d'anar acompanyada d'una actitud i una praxi. El 57è premi d'honor de les lletres catalanes ha destacat per posar la llengua catalana al nivell de les llengües d'estat en l'àmbit filosòfic, però lluny del risc d'encapsular-se en la seva obra, que ja és molt, la seva actitud diària en defensa de la llengua és un exemple per a generacions. Per a mi ho va ser. D'ell vaig aprendre aquesta actitud vital del català com a llengua de vida.

Gràcies, professor Font, per tot el que ens has ensenyat i pel teu exemple moral i patriòtic.