El Pere Navarro d'ara, el primer secretari del PSC, és poc reconeixible de portes enfora, però algunes de les seves actituds ja venen de lluny i les mostrava a Terrassa. És un home d'autoritat, tot i que també un polític dialogant, amb facilitat de relació, empatia amb els ciutadans i pròxim als problemes dels veïns. Alguns col·laboradors molt propers que ha tingut a Terrassa –i no han continuat amb ell- parlen d'un polític amb actituds que ratllen l'autoritarisme. I ho atribueixen a manca de seguretat, un lideratge relativament feble i a les dificultats per gestionar la tensió.

Un símil: “És un cotxe molt fiable a 100 i 120 per hora però comença a trontollar quan augmenta la velocitat”, diu un antic col·laborador. A Terrassa, però, se l'havia acceptat tal com era i hi ha un consens generalitzat entre la resta de partits polítics, la ciutadania i les entitats socials, econòmiques i culturals sobre la seva tasca a la ciutat: era un bon alcalde.

També se'n remarca que és un home força tancat, poc extrovertit. Molt reservat. I en aquest sentit, apunten una anècdota. En les reunions de partit mai o gairebé mai era el primer de parlar. Sempre deixava que comencessin la resta de companys per poder-se situar.

Els que el coneixen bé apunten que sempre ha aparcat sense cap mirament totes aquelles persones que li podien fer ombra. Altres que havia tingut al seu costat passen de ser l'amic imprescindible a ajudant prescindible. Llavors, els fa desaparèixer. I s'hi poden posar noms com els de les regidores Olga González o Maria Costa, i fins i tot el seu gran home de confiança, el cap de gabinet Jordi Alfonso. Les seves relacions amb pilars acaben com el rosari de l'aurora.

Tampoc va tenir miraments per acabar amb la carrera política de Josep Aran. Aquest era el gran candidat a succeir Manuel Royes quan es va saber que abandonava el càrrec. El PSC va convocar el 2002 unes primàries obertes a simpatitzants i militants. I Aran guanyava. Les primàries mai no es van fer. Royes i els líders del carrer de Nicaragua van decidir que Navarro havia de ser l'escollit. I el van posar a dit. El 2003, el ja alcalde posava Aran de número 2 de la llista. Semblava que naixia un duet i la legislatura va avançar sense massa problemes. Però en les eleccions de 2007, i 48 hores abans que apareguin les llistes, se sap que Aran se'n queda fora. I sense poder reaccionar. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, el va rescatar per fer-se càrrec d'Habitatge. El cas Aran és una demostració més que no li tremola el pols, sigui qui sigui l'afectat, un polític, un amic o un periodista. Gent que ha tingut al costat el defineixen com un “executor”, algú que fa neteja per a crear-se un univers propi. Que és expeditiu no n'hi ha cap dubte. La mateixa Carme Chacón, una de les patums del PSC que va apostar per ell com a primer secretari ha descobert que Pere Navarro en pot prescindir.

Ara sembla que Maurici Lucena és el seu home de confiança, el que sempre és al seu costat. El model ja l'aplicava a Terrassa, amb el que va ser cap de gabinet Jordi Alfonso i amb el regidor Amadeu Aguado. Sempre té una guàrdia pretoriana que el protegeix. Tot i que, al final, sempre acaben essent els guàrdies els qui corren perill.