Diumenge vinent se celebren eleccions al País Basc. La majoria de les enquestes preveuen una victòria molt ajustada del PNB i, també, una distància enorme entre el basquisme i l’espanyolisme. Segons els sondejos, que la realitat de les urnes hauran de corroborar, entre el PNB i Bildu podrien sumar 50 diputats; és a dir, les dues terceres parts del Parlament. Una vegada més cal recordar que la distribució d’escons a la cambra basca és territorial: vint-i-cinc escons per cada territori històric, sense considerar la quantitat de votants. En el moment d’aprovar l’Estatut d’autonomia, les forces basquistes van decidir sacrificar el seu propi interès per cohesionar territorialment el país.

Aquests resultats avançats reflecteixen un fracàs: el de l’acord implícit entre el PSE-PSOE i el PP. El fracàs, per tant, del “front nacional” que es va formar arran del pacte de Lizarra. Si socialistes i populars es defineixen com a “no nacionalistes”, com justifiquen aquest pacte contra natura? És paradoxal que el PSC es passi el sant dia acusant Convergència i Unió de desplegar una gran farsa perquè, “a l’hora de la veritat” pacta amb el PP, quan on aquest acord és innegable és a Euskadi. I allà l’han subscrit els mateixos socialistes.

Aquestes previsions expressen també una possibilitat real. Si el PNB guanya les eleccions i volgués, el camí cap a la independència comptaria amb una majoria absoluta inqüestionable. Però des que Iñigo Urkullu va ser escollit president del partit, la reivindicació nacional va cedir i va deixar lloc a un pragmatisme molt més descarnat. No cal dir que Urkullu no és Xabier Arzalluz, però tant ha canviat el partit que va fundar Sabino Arana en els darrers anys? El candidat a lehendakari dels nacionalistes bascos ha proclamat aquests dies que la prioritat del PNB no és la independència, sinó la crisi econòmica. I això marca el camí del pacte amb el PSE-PSOE. Sempre, això sí, que el PNB guanyi les eleccions. Si no, l’acord serà molt menys justificable.

I què diu Bildu? En una entrevista que ahir aquest diari digital va oferir en exclusiva amb Arnaldo Otegi, el dirigent abertzale va marcar unes altres prioritats. En primer lloc, “consolidar la pau”; després, “dissenyar un marc polític”, i finalment, “fer front a la crisi”. Otegi reclama que Euskal Herria esdevingui “un nou Estat d’Europa”. Salvades totes les distàncies, l’esquerra abertzale segueix l’estratègia nacional que ara marca la majoria del catalanisme. S’ha moderat, doncs, mentre el PNB no se sap ben bé què vol ni cap a on va. El nacionalisme basc pactarà amb els socialistes per convicció o per prudència? En tot cas, si la jugada no és perfecta, la pròxima vegada el suport a Batasuna encara serà molt més decidida.