S’ha publicat l’estudi Crisi i fractura social a Europa, i realment les dades que se’n desprenen són demolidores per l’Estat espanyol; 300.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur que sobreviuen gràcies a les pensions dels avis, 37% de famílies monoparentals per sota del llindar de la pobresa, 52% de joves sense emancipar front el 17% de Dinamarca, el 34% de França o el 39% d’Anglaterra; un llarg etcètera de dades que donen podi a Espanya, esdevenint el tercer país de la UE amb més desigualtat social, tan sols superats per Letònia i Lituània.

Aquesta desigualtat social –la diferència d’ingressos entres rics i pobres- es deguda, conclou l’estudi, a un ineficaç sistema de protecció social, els rics no han perdut ingressos però els pobres s’han empobrit. Certament aquest estudi constata una realitat ben evident, la classe mitjana desapareix perquè ha hagut d’assumir durant aquests anys el cost de la crisi, el petit empresari, l’autònom, el professional lliberal, el funcionariat, ha pagat la factura d’un estat embogit sense criteri econòmic ni financer, i a hores d’ara “quan fou mort el combregaren”.

Aquesta situació econòmica a la que hem arribat no és fruit de l’atzar, és el resultat de les polítiques neoliberals de PSOE i PP amb el recolzament incondicional de CiU, tots ells replegats a la tirania dels poders econòmics. També el govern de la Generalitat els dos darrers anys ha carregat la factura de la crisi als més febles. No ha volgut o no ha sabut buscar vies de creixement com alternativa a la retallada social en el seu sentit més ampli.

Però Catalunya mai s’ha rendit, Catalunya té la potencialitat per sortir d’aquest atzucac, però solament ho farà si es desfà d’un llast: Espanya. Allò que és inevitable, allò que és desitjable, allò que és urgent; no ho ajornem perquè ens mereixem el futur que ens brinda l’esforç i treball del nostre poble, en mereixem un país diferent, millor, no una mala còpia de l’estat espanyol, i podem fer-ho; construint un país amb igualtat d’oportunitats, un estat català que ens protegeixi, sense deixar ningú pel camí, fent real el concepte de justícia social. Una República Catalana radicalment democràtica que empoderi a la ciutadania.

Cal esforçar-se per assolir els somnis, ho farem, un nou país per a tothom.