Qualsevol aprenent d’observador de la política catalana acompanya en el sentiment el PSC. Els socialistes no han paït gens bé les darreres derrotes electorals i no han superat tampoc la transició derivada de la liquidació de l’antiga cúpula. Senzillament, els actuals dirigents del partit ni ho han fet ni ho fan bé. Perquè no podia ser o perquè no en saben més. Els errors es multipliquen: liquidació innecessària de les primeres espases del grup parlamentari, suspensió del procés de primàries “obertes”, contradiccions públiques encadenades i desconcertants, desaparició en combat de Carme Chacón... No cal dir que tot això –i molt més- s’ha de sumar al desgast arrossegat des de la darrera legislatura en què José Montilla va presidir el govern de la Generalitat.

La incomoditat –i les contradiccions- s’ha fet encara més profunda amb l’actual procés que viu el país. Contra la crisi, la incertesa, l’espoli fiscal constatat i els menyspreus i les amenaces del govern, les institucions, la premsa i una part de l’opinió pública espanyola, la secessió ha deixat de ser una por i s’ha convertit en una gran esperança. En la gran esperança. En aquest context el PSC pateix i grinyola. El seu desconcert és total. Mentre el primer secretari del partit intenta mantenir una actitud unionista però demòcrata i més o menys digna, uns altres dirigents trenquen disciplines de vot i de veu i es proclamen molt més partidaris de deixar que Catalunya decideixi sense decantar-se obertament per la continuïtat dins Espanya. Entre altres motius, perquè la rondalla del federalisme no se la creu ni els que continuen contant-la a la vora del foc sense públic.

Per això no poden sorprendre els resultats de l’enquesta que ahir va publicar La Vanguardia. El 80 per cent dels votants socialistes es mostren a favor convocar un referèndum per la independència de Catalunya, una actitud que es podria entendre perquè també el partit que havien votat fins ara se’n declara partidari. El problema arriba quan cal concretar aquesta opció. Són més els votants socialistes que hi votarien a favor (el 46 per cent) que els que ho farien en contra (el 42 per cent). La contradicció es resol malament –malament per als socialistes- quan arriba el moment de declarar què votaran en les pròximes eleccions. En el resultat final CiU frega la majoria absoluta i el PSC passa de 28 diputats a 21. Els socialistes pateixen el descens més cruel en intenció de vot. Pobre Pere Navarro!