El més fervent dels desitjos per una part molt important de la ciutadania catalana –no entro si la majoria o no, això s’ha de veure en un referèndum o unes eleccions que el substitueixin- és aconseguir la plena sobirania, la independència, formar un estat propi, nou de cap a peus on es puguin corregir els seculars i greus vicis de la democràcia espanyola tant socials com econòmics.

A priori, sembla que Podemos és una força que vol canviar els esquemes socials espanyols, avançant cap a un sistema més just política i socialment. D’aquest interès de canvi de model no en dubtem pas. Però, quan se’ls pregunta pel dret dels catalans a construir un país independent si una majoria ho vota, sempre surt el procés constituent. Però no el procés constituent català, sinó l’espanyol. Primer canviem la constitució espanyola i després ja ho veurem. Amagant el que és obvi: la impossibilitat d’un canvi en la constitució espanyola que permeti l’autodeterminació del poble català, quan faria falta el vot de tres quartes parts dels diputats al Congrés i un referèndum a tot Espanya. Total, res, fum, PP.

En una entrevista televisiva, un referent de Podemos, al preguntar-li com veuria una declaració d’independència, si guanyessin els partits que en són partidaris, no va tenir cap escrúpol en declarar que, ara, s’ha de complir la constitució. Que no ho permet. Total, res, fum, PP.

Usabart, la gironina, que encara no és ningú a Podemos, jugant-se el triomfar en la seva aspiració de liderar Podemos a Catalunya, afirma que està a favor d’una consulta a la escocesa. Sona molt bé, però tornem a topar amb la constitució vigent, que defensa Podemos –ho han repetit manta vegades-, mentre no sigui una realitat la constitució impossible que proposa. Més fum.

Una constitució que, segons Pedro Sánchez (PSOE), es basaria en un federalisme que no acceptaria el pacte fiscal, ni el dret a decidir, ni el català com a llengua cooficial, ni el reconeixement de Catalunya com a nació. Ras i curt: un federalisme igual a l’actual autonomisme. Més PP. I Podemos? Res de nou, ja s’ha vist.

Si volem transformar radicalment el país tan sols ens podem refiar de la CUP (CDC i ERC mentrestant es barallen. De la resta de partits ja ni cal parlar-ne). I ara ve la pregunta del milió: fins a quin punt es vol transformar radicalment el país? Algú sap que volen dir uns i altres quan volen “transformar el país”? Quina pregunta! Solament les eleccions poden dir-ho.