Hem d’estar preparats per algun gest d’afirmació, que no de confrontació. El president Mas, en una visita a la seu del Consell de Garanties Estatutaries, ha vingut a dir que l’Estatut no té garantia, que el Constitucional ens l’ha espatllat ja fa dies, i que les costures estan a punt de petar.

Com al vestit nou de l’emperador costa veure la roba d’aquest teixit, que no podem tocar amb ni la punta dels dits. En què consistirà el gest d’afirmació? En la consulta sobre un nou pacte fiscal, que corregeixi el finançament que no acaba de trobar la fórmula màgica que resolgui els greuges d’una vegada per totes. La manera que permeti l’encaix sense dur la pedra a la sabata?

És clar que abans que rebentin les costures del vestit constitucional que ens encotilla, la sastressa Soraya Saenz de Santamaria, ja diu que no hi ha manera de canviar la talla, que ara no toca, que com a molt els catalans ens seguim sotmetent a la dieta Dukan, que ens aprimem, mentre des d’Europa ja es comencen a receptar dietes més equilibrades. Això d’una banda, d’altra Carme Chacón que amb aclariments inclosos, segueix dient que es deixarà la manicura, l’ortodoncia, i la pell de PSC, per deixar les coses tal com estan.

I a Escòcia mentrestant Alex Salmond, té a punt els mecanismes que ha de seguir el seu govern per convocar un referèndum sobre la independència la tardor del 2014. Serà fiscal només? Que compti que tindrà Sorayon i Chacón, al costat de Cameron.

Mentrestant qui fa gestos, que abonen el trencament de costures és la ministra de Foment. Aquí tots sumen també. Entre els pals a les rodes al corredor del mediterrani, i la suspensió dels plans de privatització de l’aeroport del Prat i el canvi del model de gestió ens quedem allà on érem, o encara pitjor. La poca convicció, la mirada curta fa que els responsables d’infraestructures no s’adonin que Espanya es mira al mirall de Romania, com a únic model de gestió aeroportuària centralitzada arreu d’Europa. Amb resultats nefastos si el que es busca és l’eficiència i l’optimització de recursos. Amb resultats excel·lents si el que es vol és passar el plateret entre tota la xarxa per aguantar el forat econòmic, el cràter, que suposa la T-4 de Barajas. I la ministra Pastor ho té clar, Barajas i el Prat no han de competir entre ells.

Ja se sap que els criteris amb què es dissenyen i s’exploten les comunicacions i els transports, no segueixen criteris econòmics, ni que sigui per remuntar una crisi com la que patim, ni de lògica. Criteris polítics. Quin marge queda per donar una resposta demanant que el sentit comú capgiri les situacions? Fer un altre gest d’afirmació, com va ser en el seu moment el de l’IESE. El conseller Recoder el promou. I l’1 de febrer el president Mas podrà fer una demostració de política gestual a la Moncloa davant Mariano Rajoy.