Sé que no és el millor moment per argumentar-ho, precisament aquest cap de setmana que ens han arribat, des de l'Argentina, imatges inexplicables al voltant de la final de la Copa Libertadores que havia d'enfrontar -mai millor dit- River Plate i Boca Juniors. Per desgràcia, als camps de futbol encara ara s'hi produeixen massa comportaments incívics. I no només allà, també aquí.

Fa pocs dies, per exemple, es va poder veure per primer cop un trio d'àrbitres íntegrament femení dirigint un partit de Tercera Divisió, cosa que va generar un grapat de comentaris masclistes demencials des de la graderia que no caldrà que us reprodueixi perquè, per desgràcia, us els imagineu. I així i tot, em sembla un tòpic tronat relacionar qualsevol comportament medieval, com els que últimament sovintegen al món polític, amb el futbol.

Qui no recorda Jesús Gil ventant un mastegot al gerent del Compostel·la just abans d'entrar a la seu de la LFP. O a l'aleshores president del Reial Madrid, Ramon Mendoza, celebrant la victòria del seu equip en una Supercopa al crit de "polaco el que no bote". O la rebuda impresentable que el Camp Nou va dispensar a Figo quan hi va tornar vestit de blanc, amb llançament de cap de garrí inclòs. Però de totes aquestes escenes en fa vint anys i, en aquest temps, sembla que els termes s'han invertit. Francament, no recordo una escopinada en cap reunió entre directius -l'equivalent futbolístic a un Parlament- i encara menys que algú s'inventés una agressió d'aquest tipus.

Al futbol d'avui dia, el VAR està arraconant els farsants, els simuladors que abans havien estat celebrats com a murris. A la política, com més menteixes i més demagògia practiques, més diputats tens. Al voltant del futbol d'avui encara hi ha eixelebrats trenquen vidres d'autocars, però no hi ha clubs que es passegin amb un autobús que celebra l'empresonament del president de l'equip rival.

Regularment, en un partit de futbol hi ha jugadors sancionats. És normal. El que no és tan normal és que Jordi Turull i Carles Puigdemont, il·lustres aficionats d'Espanyol i Girona, no hagin pogut anar aquest cap de setmana a Cornellà perquè un està engarjolat i l'altre exiliat. Preventivament.

Avui, en definitiva, trobem dignes representants de l'esport rei, com Pep Guardiola, que no només s'impliquen en la societat on viuen sinó que tenen més altura de mires i, sobretot, més credibilitat que la immensa majoria dels polítics.
De manera que, quan tingueu la temptació d'afirmar que la política s'ha futbolitzat, penseu que és més fàcil que us trobeu al Metro Ter Stegen que no pas Manuel Valls.