El protagonista

Oriol Junqueras tindrà finalment veu en aquesta campanya, després que la Junta Electoral Central hagi acceptat una (només una) de les moltes peticions d'ERC perquè hi pugui participar des de la presó de Soto del Real. No serà finalment un debat. Només una simple roda de premsa, aquest Divendres Sant. Però atorgarà al partit la foto del dia. I confirmarà -a falta de la ratificació final del dia 28- l'encert tàctic dels republicans de presentar el seu líder màxim com a cap de llista en tots els comicis mentre sigui en presó preventiva. ERC capitalitza així la seva figura creixent, en contrast amb un Puigdemont que ja no ocupa el focus d'atenció de què va gaudir en els anteriors comicis, els del 21D.

La frase

"Mentre hi hagi un govern socialista no es produirà un referèndum d'autodeterminació". Ho ha dit la candidata amb què el PSC aspira a tornar a guanyar unes eleccions a Catalunya, Meritxell Batet. Una frase que, per molt repetida i reiterada que sigui -els socialistes catalans i espanyols no s'han cansat de reiterar-la des de fa mesos- deixa clara una realitat que no s'ha de menystenir. O més ben dit, dues: que l'independentisme té ara els aliats que té, i que l'equilibri de forces és el que és.

  La proposta

Els comuns han promès modificar la Llei d'Estabilitat Pressupostària, la infame Llei Montoro, per facilitar que els ajuntaments puguin remunicipalitzar els serveis de l'aigua. Una proposta absolutament coherent amb el que han estat fent -o intentant fer- els mateixos comuns en els ajuntaments on governen. I que té també una altra lectura: el 28-A importa, i molt, però les seves eleccions són en realitat les del 26 de maig.

L'estirabot

Carina Mejías, número 5 per Barcelona de Cs al Congrés i defenestrada exlíder municipal del partit a Barcelona, veu «insòlit» que Junqueras pugui fer una roda de premsa des de la presó després del «cop d'estat». Una frase per a ús exclusiu de la seva parròquia, d'acord. Però també un profund estirabot que diu molt d'una certa visió de les llibertats fonamentals, i d'on retallar-les quan em convé -i a qui em convé-, en un partit que es vanta de presentar-se, justament, com a "liberal".