Ara fa dotze anys, estant a Anglaterra, vaig estar conversant amb gent que tenia inversions en borsa i estaven rumiant comprar accions de Terra. Evidentment el meu consell va ser que ni parlar-ne que s’ho traguessin del cap. Aquesta resposta els va sobtar molt; ells que venen d’una civilització nòrdica, no van poder entendre que els espanyols no són ni han estat mai de fiar, i encara menys al món dels negocis. Diuen que el refranyer d’un poble, en resumeix el més pregon del sentir col·lectiu. Si fós així, Las Cuentas del Gran Capitán serien el millor resum de com funciona l’economia “imperial” madrilenya, un pou sense fons amb vagues justificacions comptables. I si Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capitán), fos un personatge contemporani, segurament seria president de Bankia, o ministre d’Hisenda.

El model econòmic espanyol és basa en dos pilars fonamentals, l’espoli de les colònies i la famosa picaresca, paraula sigui dit de passada, que no té traducció a cap idioma, perquè és un tret típicament espanyol. La colla d’Aznar, Rodrigo Rato, Antonio Beteta i tots els que han marcat el destí econòmic d’Espanya els últims 16 anys, en són un clar exemple. Durant aquest període, lluny de modernitzar el sistema, s’han mantingut en les dues característiques bàsiques de l’economia espanyola: han intensificat l’espoli a les colònies (ara en diem dèficit fiscal) fins a empobrir i portar al llindar de la misèria tots aquells territoris que per ells som vistos com a territori ocupat. I d’altra banda, la picaresca ha arribat a la seva màxima expressió, primer enganyant els europeus del nord, que han enviat quantitats ingents de diners en forma de fons de cohesió, i posteriorment, inventant-se l’engany més gran del món occidental, tan gran que el senyor Madoff acabarà com un aprenent al costat de tota aquesta colla.

Aquest engany a gran escala, se l’ha anomenat bombolla immobiliària, recordem Marina d’Or, Seseña, Aeroport de Castella-La Manxa... De fet, no ha estat res més que el joc de la piràmide a gran escala, fent creure a la gent que comprava, que els preus augmentarien eternament, i per tant, sempre seria negoci comprar habitatges, tan era la quantitat que es construís, al final es vendria tota i a uns preus que anirien creixent fins a l’infinit.

Ara, els països de l’Europa occidental, ja li han vist el llautó a Espanya. Tothom sap ja qui és Rodrigo Rato, Fernández Ordoñez, Florentino Pérez, Aznar i tota la colla d’oligarques residents a Madrid. Es comença a saber com han arribat a rebentar milers de milions d’euros en projectes bancaris que segurament hauran anat a engrossir molts comptes bancaris a Suïssa. No oblidem que la major part de bitllets de 500 euros estan en mans d’espanyols (es calcula que el 70% de diner en efectiu que hi ha actualment a Espanya, són bitllets de 500 euros).

Els catalans, només tenim dues opcions, i pactar amb un Estat que no compleix cap dels compromisos que signa no és cap opció. És evident que només ens podem continuar enfonsant en la misèria com a comunitat autònoma, o deixar-nos de punyetes emprendre el camí de la independència.

..........................................

NOTA DE NACIÓ DIGITAL: Malauradament, Jordi Gomis no ha pogut veure publicat aquest article perquè va morir ahir diumenge, 27 de maig de 2012, en un accident de muntanya a l'Aneto, just en l'interval entre l'elaboració de l'article i la seva publicació, avui dia 28. Uns mots, doncs, que han esdevingut un testimoni pòstum. Reposi en pau.