Hi va haver un temps que Telemadrid tenia bona fama. Era a finals del segle passat, quan la autonomia la presidia Alberto Ruiz-Gallardón. És clar que en aquells temps, fins i tot Ruiz-Gallardón tenia bona fama. Es deia que la televisió pública dels madrilenys no era una simple corretja de transmissió del govern del PP, que el nou govern havia mantingut els professionals més destacats de l’etapa socialista, i fins i tot s’elogiaven alguns programes valents i avantguardistes en forma i continguts.
El paràgraf anterior sembla de ciència ficció vist amb els ulls de 2013. Especialment després del reportatge d’aquesta setmana al programa Zoom Telemadrid, on s’equiparava el llenguatge del sobiranisme català al de tots els totalitarismes possibles (hi faltava el de Corea del Nord, potser no hi van pensar). Segons els autors de la peça, parlar de “consulta” o de “dret a decidir” és propi d'Stalin, Hitler o “Artapalo”. No és gaire original, i malgrat tot, continua escandalitzant-nos la sanfaçon amb què es fan les comparacions polítiques.
Telemadrid és una de les puntes de llança d’una mena de periodisme de combat que s’estén per Espanya en aquests moments de, diguem-ne, difícil relació amb Catalunya. Tractant-se d’un mitjà públic, la deriva resulta molt més criticable. El reportatge sobre el llenguatge del sobiranisme català no encaixa amb gaire facilitat dins del concepte de servei públic que se suposa que ha de guiar els responsables i els programadors d’una televisió com aquesta. Molt al contrari, és una mostra d’adoctrinament polititzat. O sigui, allò que pretén atacar en els altres.
Per cert, si es tracta d’acusar tots els que manipulen el llenguatge, ja podem anar fent lloc. Què passa, per exemple, amb els que parlen d’“ajustaments” de plantilla, amb els que “redimensionen” els pressupostos, amb els que “actualitzen” les taxes, o fins i tot els que es van inventar el concepte d’expedient de regulació d’ocupació? Per no parlar dels que van negar que apujarien l’IVA o que tocarien les pensions. Ah, però això no és manipular el llenguatge. Això, senzillament, ja hem vist que no era veritat. A quina ideologia política ho compararien els de Zoom Telemadrid?