El Diccionari d'Oxford ha decidit que la paraula que defineix l'any 2016 és post-truth, postveritat o postverisme.

La victòria inesperada i temuda de Donald Trump junt al Brexit han precipitat una decisió que sorgeix per acumulació de fets. Però, en realitat, suposa el reconeixement que, en l'era de la informació global, ens costa destriar la veritat i que la decepció per la política clàssica ens porta al proteccionisme o populisme.

Post-truth es refereix a persones o projectes que s'adrecen exclusivament a emocions individuals i col.lectives amb falsedats o quimeres conegudes pels autors però que connectem lluny de ser competents, solvents.

La mentida és nova? La rumorologia mal intencionada i la difamació per tacticisme la descobreix ara la política? La política retòrica novetat? Els polítics telepredicadors són moderns? No.

En qualsevol aspecte de la vida hi ha qui fa de les falsedats la base de la seva manipulació emocional. Però la societat global de la comunicació,  la generalització de les xarxes socials es sumen al pes dels mitjans de comunicació habituals i converteixen la política en un gran aparador de publicitat i propaganda. Idees simples, titulars reiterats, consignes en 140 caràcters, difusió comercial d'eslògans, segmentació de missatges per poblacions diana,.. van directament al cor de persones amb por, indignades, temorenques als canvis i insegures davant nous reptes.  Majories de classe mitjana, treballadora que han perdut o tenen temor de perdre la feina, les seguretats aconseguides (estudis indiquen que el 70% de la població ha perdut el 30% de renda en aquesta darrera crisi).

Decebudes amb la política clàssica s'aferren, per convicció messiànica o per defecte, a la política crescuda entorn la postveritat. El malestar que aposta pel no i per defecte pel populisme o enganyós proteccionisme. Compren l'engany. 

Donald Trump va invertir en la seva campanya electoral gairebé igual en xarxes socials que en televisió. I ara un president a EEUU masclista, homòfob, xenòfob; va arribar a una majoria social amb idees com: Obama creà l'Estat Islàmic. Obama no va néixer a USA. Tots els immigrants sense papers seran expulsats i els mexicans pagaran una frontera entre Mèxic i EEUU.  USA sense musulmans. Hillary està molt malalta,... però ell representa el Messies que pot donar esperança, sense matisos, blanc o negre.

I en aquesta Europa en crisi, exponencial creixement de partits populistes, fins i tot amb icones d'arrel nazista, racista. Front Nacional (França), UKIP (Regne Unit), Llei i Justícia (Polònia), Amanecer Dorada (Grècia) Partit Llibertat (Àustria), Alternativa per Alemanya, Plataforma per Catalunya,... En un món divers, amb mobilitat voluntària o forçosa de població, les idees proteccionistes, de barreres, d'uniformitat són falses i alhora impossibles i generen efectes secundaris greus en les societats plurals.
Plens d'exemples d' idees difamatòries a persones o a projectes que perjudiquen la vida personal, familiar, professional, col.lectiva.

I qui repara el dany?

El trio de les Azores que justificà invasió Iraq el 2003 per la presència d'armes de destrucció massiva. Fals. Greus efectes col·laterals, que han dinamitat la confiança en la geopolítica, que han desencadenat conflictes iguals o pitjors que els règims anteriors, i sobretot no ha permès analitzar, amb rigor, la complexitat del món i les estratègies a seguir.

I a Catalunya també. Constants desqualificacions del sistema sanitari català, del model d'immersió lingüística,.... com estratègia política ens poden portar a canvis que esmicolaríem un model de bons resultats de llarg recorregut, malgrat la necessitat de reformes.

Víctor Lapuente (Doctor Ciències Polítiques per Oxford; Director Institut de la Qualitat Governança Gotemburgo-Suècia) reflexiona entorn els xamans, telepredicadors que venen simplicitat emocional sense solidesa enfront als exploradors, reformistes d'acció contínua.

Daniel Innerarity, filòsof i assagista basc, aprofundeix en la venda de simplificacions tranquil·litzadores que no resolen els problemes. Cal posar, per ètica, en evidència als polítics o idees polítiques populistes; sabem que són falses o que la seva execució aniria en contra del bé comú. Donem veu, valor a qui intenti gestionar complexitats. Escollir projectes polítics sòlids, amb coneixement; la democràcia del coneixement, diu Innerarity.

Estem com a principis dels vuitanta quan Orwell relatava la manipulació del llenguatge.(Doublespeak orwellià). Ara un substracte d'incerteses, de desigualtat, d'abusos de poder, de pensaments ràpids, en una societat líquida que atorga poder al postverisme. Cal reclamar al costat del què, el com, amb qui i perquès. Probablement està en crisi la qualitat democràtica.

Cap persona ni cap ideologia està exempta de la temptació de la retòrica, del post-truth mentre sigui reeixit i per això estem davant d'una pandèmia, epidèmia local i global.

Qui pot encarar, sinó a través del rigor i pactes amb majories, el repte de l'envelliment, de la globalització, de la nova Europa, de l'estabilitat en els governs,  del canvi climàtic, de la lleialtat institucional, del retorn de la confiança i credibilitat dels afers públics.