Reconec que sempre em quedo curt amb la capacitat de sorprendre'm de la cúpula socialista espanyola. Després de l'efímer acte dels indults, propiciat més aviat per la creixent pressió de la justícia i dels organismes internacionals, Sánchez té pressa a refer el viratge a la dreta. El discurs dels nous ministres és minimitzar l’afer català i apuntar-se al relat de "qui la fa la paga" i encara, dona'ls les gràcies per la seva generositat.

L'emergència democràtica va surant en cadascuna de les sentències del TC, en l'autodefensa numantina del Tribunal Suprem, del Tribunal de Comptes i del Consell General del Poder Judicial que fins i tot posa en ridícul el govern de l'Estat. I en algunes recents rebolcades de l'Audiència a l'excés de zel falangista d'alguns jutges que busquen fer carrera en aquest medi ambient postfranquista que predomina en l'hàbitat de la judicatura.

Però passen els mesos i no hi ha ni reforma del Codi Penal, ni abolició de la llei mordassa, ni reforma de les lleis del poder judicial o del Constitucional per desbloquejar-los, ni allunyament del capitalisme dels amiguets, del capitalisme de fatxendes com Florentino o dels banquers que utilitzen clavegueres per espiar adversaris, de l'oligarquia extractiva agafada a la mamella del BOE i que sistemàticament actua com a un INEM de luxe per a excàrrecs ministerials, militars o policials. Podríem parlar també d'emergència corrupció.

Ara mateix, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha realitzat una detallada anàlisi dels balanços del sector no financer de l'Ibex-35 referits a 2020. Totes les grans companyies amorrades a les popes de l’estat van liquidar les factures en un període mitjà de 191 dies, triplicant el termini legal permès (60 dies) -coincidint amb la crisi sanitària de la COVID-19-, i augmentant 15 dies més respecte al 2019. Paguen a 191 dies mentre cobren a 60 dies com diu la llei.

Per al president de la PMcM, Antoni Cañete, davant l'actual context de la pandèmia, "les pimes i autònoms necessiten urgentment una injecció de liquiditat sense cost (mig milió d'empreses estan en risc de fallida principalment pel retard en els pagaments tant del sector públic com el privat)". Així mateix, es pregunta "per què moltes pimes van haver de demanar préstecs a l'ICO i endeutar-se posant en perill la seva continuïtat, mentre que algunes de les empreses cotitzades continuen incomplint la llei de pagaments".

I aquí ve la part més sucosa i indignant. Quantes d'aquestes big morroses (de morro) han presentat projectes per obtenir fons dels Next Generation? A quantes el govern més progressista de la història els farà arribar el manà europeu? La Unió Europea hauria de demostrar que mana davant els estats que deriven cap a l’autoritarisme i abonen la corrupció i els oligopolis saltant-se la llei.

Cal que les forces d'esquerres i autènticament liberals facin arribar al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, un seriós correctiu al Govern de Sánchez. Els fons NGUE s’han d’autoritzar només a empreses no moroses. I per altra banda ja no s’hi val a aplicar la morositat parlamentària a la llei sancionadora de la morositat que multaria a les empreses morroses i que porta aturada nou mesos al Congrés.

Aquests xuclòpters ocupadors d'exministres, segons l'estimació que ha realitzat la PMcM, han produït una morositat de 58.427.000 d'euros, només el 2020, amb un increment del 9% en el termini mitjà de pagament de les empreses no financeres de l'Ibex, augmentant en 15 dies el temps de liquidació respecte al 2019, passant de 176 a 191 dies.

Saben vostès quina és la quantitat que els Next Generation faran arribar a Espanya? Un total de 140.000 milions d’euros entre 2021 i 2026, dels quals prop de 70.000 milions seran en forma de transferències. O sigui que els depredadors de l'Ibex deixen d’injectar enguany a les pimes i empreses subministradores una quantitat que s’acosta al total de transferències dels NGEU en 6 anys i quasi triplica el que li tocarà de mitjana cada any a Espanya d’aquests fons europeus, uns 23.000 milions.

Les dades analitzades revelen que el sector Comerç i Serveis és el que registra una major demora en la liquidació de les seves factures. Els seus terminis mitjans de pagament van arribar als 294 dies el 2020 (i en el mateix període de l'any anterior a 312). Al sector Comerç i Serveis li segueix el de Construcció i Immobiliari, amb 275 dies (5 menys que el 2019); Indústria, amb 178 (13 dies més que l'any anterior); i Energia, amb 121 (25 dies més). Si es tinguessin també en compte les dades agregades de la resta del mercat continu, l'import de les factures en cartera per sobre dels terminis que marca la Llei és de 81.786.000 d'euros.

A més, les empreses de l'IBEX van atresorar molta més liquiditat que l'any anterior. Per al president de la PMcM, Antoni Cañete, "no és tolerable que acumulin el líquid en comptes de destinar-lo a pagar en termini als seus proveïdors. Algunes d'aquestes grans companyies es financen, en certa manera, a costa dels seus propis proveïdors, majoritàriament pimes i autònoms, vulnerant la llei a través de l'ús de la seva posició de domini. (...) Retardar el pagament de les factures és deixar sense oxigen a milers de pimes i autònoms".

Soc partidari de la no-violència i per això l’apel·lació al diàleg i la negociació, per a mi, no té data de caducitat. Ara bé, mentre el Govern PSOE-Podem no abordi seriosament l’emergència democràtica i la de la corrupció oligàrquica, estan ajudant a practicar la violència estructural que destrueix els fonaments de qualsevol legitimitat popular.