Havia de passar i està passant: a mesura que l'1-O s'acosta, tot comença a moure's de manera abrupta. Aquest dijous, el procés ha viscut dos moviments tectònics que parlen de la immediatesa de la data clau i, també, de la transcendència que té tot plegat. Els fets demostren que això no és cap broma i que cal una gran determinació per entomar tot el que ha de venir.
 
D'una banda, el president Carles Puigdemont ultima canvis de consellers per encarrilar el referèndum i sospesa cessar diversos consellers per esvair dubtes i assegurar la fermesa de la consulta. El president ha aprofitat la segona jornada de ple al Parlament per passar revista als consellers del PDECat. El moment que viu el país necessita compromís i una determinació unívoca amb els ciutadans, les fites polítiques i els electors. Cal saber qui resistirà els embats, qui serà còmplice de la democràcia fins al final, i qui no està disposat a assumir-ne el cost.
 
De l'altra banda, la Guàrdia Civil s'ha personat al TNC per escrutar en l'acte de presentació del referèndum. Un acte que ha comès el delicte de voler sumar esforços i il·lusions per la llibertat d'expressió de tots els ciutadans de Catalunya. Un acte que és titllat per l'Estat com una ofensa al manteniment de l'ordre establert, malgrat que les úniques proclames que s'hi van sentir van ser per preservar l'exercici del vot.
 
Moviments que són el petit preludi d'un futur amb molts més placatges a l'home, amb moltes més situacions incòmodes, amb moltes més accions que volen provocar la por o crear cismes irreconciliables. S'acosten dies de grans decisions i de resistència, de fermesa en les conviccions, de no veure's engolit per aquests terrenys movedissos que posen a prova la voluntat d'un poble que vol decidir per ell mateix. Tot comença a moure's, i això demostra que el procés ha entrat en la fase definitiva. I Puigdemont no té cap més remei que transmetre que no hi ha marxa enrere, que els dubtes -al seu Govern- no són admissibles.