#PromesaSocratica

05 de novembre de 2013
La idea és del professor Sandro Maccarrone (@smaccarrone) que la va llançar a la xarxa i de seguida a alguns ens va semblar interessant. Via Twitter les idees, les notícies, les propostes poden créixer ràpidament, però també ràpidament poden morir , depèn de la implicació de cada un de nosaltres que fructifiquin i  es converteixin en accions reals i útils. Durant un mes es van anar afegint diverses persones a la idea de fer un recull de promeses socràtiques ens va faltar temps i potser una mica de fe.

Els metges i els farmacèutics tenen el jurament hipocràtic que tothom coneix, els advocats i periodistes el seu codi deontològic... i els mestres? Existeixen  propostes de diversos codis deontològics, però universalment acceptats? Les propostes que durant uns dies un bon nombre de mestres van exposar, ens semblen una mostra de l’amplitud d’ideals que ens mouen. Potser en algun moment serem capaços de resumir-los, categoritzar-los i elevar-los al rang que els correspon , de moment són desitjos que ens ajuden a creure en nosaltres mateixos a tirar endavant i millorar dia a dia. Algunes són mostres d’un altíssim nivell d’exigència per part nostra. Si ens proposem arribar a assolir-les a nivell individual potser no ho aconseguirem, però si ens sentim prou forts per un compromís compartit potser sí. Com diu la Dolors Reig nosaltres som la gent que estàvem esperant. Junts som millors (*).

Veiem alguns exemples proposats:

  • Prometo fer el possible perquè l'alumnat s'apassioni pel que treballem, perquè tingui ganes de seguir-ho investigant. (@smaccarrone).
  • Afavoriré i potenciaré el coneixement mutu i les relacions de confiança entre tots els membres de la comunitat educativa (@salvaoret).
  • Prometo que treballaré per donar poques respostes i aconseguir que els alumnes es facin moltes preguntes (@coralregi)
.
  • Prometo contagiar la meva passió pel coneixement per despertar en els meus alumnes la curiositat per aprendre (@punsetica).
  • Prometo tenir sempre altes expectatives respecte  tots els alumnes sense prejudicis o judicis precipitats. (@carmebarba).
  • Reconeixeré quan m’equivoqui i ho faré com a part de l’ensenyament-aprenentatge. (@marcturu).
  • Prometo acompanyar els meus alumnes al seu aprentatge gaudint amb ells, i no omplir els seus caps de continguts innecessaris. (@mcarmendz).
  • Prometo llegir. Prometo acceptar les crítiques dels meus companys per ajudar-me a millorar. Prometo fomentar una cultura d’avaluació entre iguals al meu centre (@guidix).
  • Prometo que la meva prioritat serà sempre el meu alumnat (@joanfelizz)
  • Acceptaré els errors propis i aliens i els aprofitaré per aprendre coses noves. (@lbartron).
  • Prometo aprendre dues coses dels meus alumnes per cadascuna que ells aprenguin de mi. (o_fragha).
  • Prometo fomentar que l'alumnat es plantegi: "per què no?", que els objectius siguin fites i no obstacles. (@Txaumell).
  • Prometo seguir admirant la feina ben feta i promoure l’esperit comunitari de cerca proactiva d’una areté  (@PinkSalmonG2P).
  • Prometo fer tot el possible perquè els meus alumnes siguin feliços (@nurifont)
  • Organitzaré  l'aprenentatge per parelles d'alumnes, per la riquesa d'interacció comunicativa que es genera aprenent conjuntament i compartint aprenentatge. (@mvertros).
  • Prometo respectar les vostres febleses i aprofitar al màxim, les vostres fortaleses. (@NubecitasdeS).
  • Prometo fer el possible perquè us agradin les matemàtiques (@qgonfaus).
  • Prometo no fer allò que no m'ha agradat mai que em facin. No repetim esquemes... (@carmebove).
  • Prometo anar a treballar amb un somriure que contagiï les ganes de treballar per aprendre (a docents i alumnes!) (@esthersancho).
  • Prometo que mai més, en educació, treballaré sol (@Laurio52).

Què us sembla si ens trobem a la xarxa i reprenem la idea? Us esperem a Twitter amb el hashtag #promesasocratica.

(*) Socionomía. Dolors Reig Hernández (@dreig). Editorial Deusto 2012