Opinió

Propòsits

«Els canvis que hi hagi a l'Estat, validats pel PSOE, sempre seran aconseguits a contracor, arrossegant els peus»

Josep Huguet
02 de gener del 2024
Comença el nou any i és habitual fer-se propòsits. Per a determinar-los, potser seria bo plantejar-se algunes preguntes en diversos àmbits. No les faré totes, ni molt menys seré exhaustiu.

En l'àmbit familiar, dediquem prou temps als nostres? Deleguem al sector públic allò que és responsabilitat nostra, com la salut amb l'alimentació sana o l'exercici? Abusem de la sanitat pública col·lapsant les urgències quan no caldria? I, pel que fa a l'educació dels fills, pretenem que sigui l'escola la qui formi els seus hàbits si som incapaços de formar-los a casa, ni que sigui per imitació? Tenim cura dels avis que es poden valdre poc? Cultivem la cultura de l'esforç i el treball en les noves generacions, o les protegim i els inculquem, ni que sigui subliminarment, el rebuig a segons quines feines, al mateix temps que alguns es queixen de l'abundància de mà d'obra immigrada?

Continuen els que viuen en cases unifamiliars pretenent preservar un model nòrdic de jardí amb gespa i piscina, o ja es plantegen la plantació d'espècies resistents a la sequera? Esperem que els altres facin la transició energètica o promourem a casa nostra o amb la comunitat de veïns la instal·lació de plaques solars?

Continuem en pànic per la situació minvant del català, però canviarem de llengua en qualsevol acció com a clients de bar o de botiga i davant d'una persona no blanca, quan moltes ja són nascudes aquí o adoptades, fins i tot, per famílies catalanoparlants? Ens queixarem del Govern, però no dedicarem ni una hora del nostre temps lliure a ser part d'una parella lingüística o a promoure activitats d'iniciació al català o de coneixement del país entre nou vinguts? O com a socis d'Òmnium li ho reclamarem, sabent que des del Govern no donaran l'abast?

Continuarem al sofà emprenyats amb el fracàs relatiu del procés independentista adjudicant culpes a tort i a dret mentre preservem ser clients de bancs i companyies de serveis (telefonia, gas, electricitat...) pertanyents a l'oligarquia espanyola? O bé, ens plantejarem dedicar alguna hora d'esforç voluntari a alguna causa social, cultural i nacional que contribueixi a construir la nació, a cohesionar la nostra societat?

Els ajuntaments i el Govern completaran les accions per garantir les prioritats de país: transició energètica, reindustrialització i llengua com a garants de futur de la sostenibilitat, la prosperitat i la cohesió? Es garantiran els drets lingüístics dels ciutadans fent complir les lleis vigents o l'administració continuarà mirant cap a l'altra banda? S'abandonarà el model desenvolupista basat en mà d'obra barata i en habitatges de lloguer inassolible? Des de Salut anunciaran noves prestacions quan hi ha temes bàsics que grinyolen de forma creixent? Posarà solució a un cert caos informàtic a l'hora de fer el seguiment de visites, els embussos als CAP i els serveis d'urgència i a l'arraconament del català com a competència obligatòria en l'atenció mèdica, per posar alguns exemples?

En ensenyament, els sindicats faran propòsit de deixar de ser corporatius i tenir una visió de classe al servei del bé comú i amb capacitat d'autocrítica de la professió? Així com hi ha Col·legis de metges o infermeres que poden sancionar les males pràctiques professionals, per què no en el camp professional dels ensenyants? Es farà front des del Departament a un cert desgavell burocràtic, a la imperiosa necessitat de generalitzar les aules d'acollida i de garantir la immersió? Es podrà fer marxa enrere en el procés d'evolució de l'educació primària cap a una "guarderia" i centre d'esplai, on massa professionals poc motivats i mal avaluats s'arrepengen en la passivitat, en detriment dels bons professionals i les escoles que funcionen?

Seran les forces progressistes capaces de superar el dilema entre guerra cultural entorn de nous drets, que de vegades esberla fins i tot el camp no conservador, i les reivindicacions bàsiques i universals, de les classes populars? Seran capaces de fer compatibles la defensa de les minories i dels drets de nova generació amb les del gruix social majoritari de les forces productives de les classes populars enfrontades amb el capitalisme especulatiu, financer i extractiu? Seran capaces que no sembli que s'han abandonat unes per les altres? Serà possible, essent d'esquerres i catalanistes, tenir opinions que no siguin desqualificatòries i executar accions eficients i visualitzables sobre temes com la llibertat, la seguretat, la immigració i la nació que s'han agafat com a bandera en la deriva conservadora i dretana?

I, finalment, renuncio a plantejar fer cap propòsit de canvi pel que fa a l'Estat. Els canvis que hi hagi, validats pel PSOE, sempre seran aconseguits a contracor, arrossegant els peus. L'estat profund, de ciment armat, actua sota el principi d'aquella ministra del PSOE: "Antes partía que doblà". Malgrat el moment tàctic que permetrà tramitar l'amnistia, no està gens clar si desplegar-la, i algunes concessions no menors com l'ús de les llengües no castellanes a les Corts, la mar de fons sempre tendirà a preservar l'statu quo. De fet, si alguna cosa està clara són els propòsits permanents del règim, com van dir en arengues similars al rei: a por ellos; i Aznar: que todo el mundo haga lo que tenga que hacer.

Nascut a Manresa, soc enginyer i historiador. Vaig ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010.

El més llegit