No podem negar que estem vivint un moment històric al nostre país. Un moment que marcarà el ser o no ser de Catalunya com a nació. Però dins d’aquest temps la darrera setmana ha estat vertiginosa. Aquest dissabte el president Mas demanava posar el turbo. Més encara? Com tot l’estiu sigui igual de mogut que aquests dies, ens ho passarem francament bé.

De tot el que hem viscut, jo em quedaria amb tot el tema Unió. Primer deixen el Govern, en una actitud que considero una deslleialtat absoluta cap al president, i aboquen a CiU a la seva desaparició com a coalició, després de 37 anys. Després decideixen presentar-se en solitari el proper 27 de setembre i, tal i com surten de l’executiva, el sector independentista diu en un comunicat que ells no aniran en aquesta llista i que donaran suport a Artur Mas. No cal dir que Núria de Gispert, Antoni Castellà i tot el grup que s’ha constituït amb el nom d’Hereus del 31 tenen tot el nostre suport. Per si això fos poc, el president Joan Rigol, diu que abandona el partit i que també es suma a ajudar al president Mas. Algun independentista podria haver planificat un escenari millor?

A la vegada que això passava, Artur Mas demanava, crec que amb una gran dosi d’habilitat política, que la que fins en aquell moment, tothom nomenava com la llista del president, passés a dir-se la llista amb el president i que fos organitzada per la societat civil, passant així la pilota a la teulada d’ERC i de la CUP, sobretot dels primers, que hauran d’explicar molt bé per què no es poden sumar a un projecte així, si és que aquest s’acaba materialitzant finalment. De veritat que no es sumaran a la llista de la be baixa? A la llista de la Via Catalana?

Amb tot això els unionistes segueixen sense entendre res. Ni Lucena, parlant de supervivències personals, potser que es preocupi de la supervivència del PSC. Ni la nova vicepresidenta d'Estudis i Programes del PP, la flamant Andrea Levy, parlant de motors gripats. Ni molt menys els de Madrid, amb un Pablo Iglesias que diu, imagino que per fer-se el simpàtic, que imposarà el català a l’Aragó. Encara no han entès que les llengües no s’imposen?

Torno a dir que aquest estiu, si seguim amb aquesta temperatura política, ens ho passarem molt bé. I per si encara no hagués bastant, en Joan Laporta, amb el seu independentisme desacomplexat que fa tornar boja a la nomenada caverna mediàtica, pot tornar a ser president del Barça. Algú dóna més?