El PSC ha demanat al govern de Colau que aprovi una ordenança "contra la prostitució i l’explotació sexual", amb propostes que són més aviat contra les prostitutes. Diverses associacions de prostitutes, entre les quals hi ha Aprosex o Prostitutes Indignades, s’han queixat que ningú els hagi consultat què necessiten. El pitjor és que presenten com a "defensa de les dones" unes mesures que no han consensuat amb les dones a qui pretenen protegir.
 
Barrejar prostitució i explotació sexual és perillós, però si a sobre hi fiquem el tràfic de persones i la protecció dels menors, el còctel pot ser explosiu. Si el PSC vol lluitar contra el tràfic de persones i l’explotació sexual, en comptes de proposar perseguir i estigmatitzar les prostitutes, el que ha de fer és perseguir els qui segresten, exploten i violen dones i menors.
 
Més enllà del que pensi cadascú sobre la prostitució, està clar que és molt diferent la situació d’una dona que és segrestada o a qui es fa xantatge per obligar-la a prostituir-se, de la d’una dona que ha decidit que la prostitució és la sortida que més li convé entre les que se li ofereixen. Personalment, no crec que actualment sigui possible "triar lliurement" prostituir-se, de la mateixa manera que no "triem lliurement" treballar vuit hores on sigui per un sou de misèria. El que estic segura que no és cap solució és perseguir les dones que s’hi dediquen.
 
Fa uns dies Sabrina Sánchez, d’Aprosex (que per finançar-se venen unes samarretes meravelloses on diu Puta feminista), explicava a la jornada Municipalismes Queer que com a dona trans migrada la prostitució és la feina més ben pagada que pot obtenir. Defensa a més la seva feina des d’un punt de vista polític: "com a puta migrada, té el seu què follar-me un senyor cis i blanc i que a sobre em pagui una pasta".
 
Està clar que no totes les treballadores sexuals se senten tan empoderades, que no totes hi han arribat "perquè volen", que moltes són explotades i oprimides. Però el camí no pot ser oprimir-les encara més. Per començar, se m’acut que podem oferir més alternatives perquè realment sigui una opció. Quants dels impulsors d’aquesta iniciativa del PSC estan disposats a contractar dones trans a les seves empreses? Per què fan veure que no hi té res a veure que, com sempre, les persones migrades que no tenen papers són les més vulnerables? Quina opció els donen per guanyar-se la vida altrament? Una dona en situació irregular difícilment podrà denunciar qui la viola o l’explota. Per què no ho posem sobre la taula, això?
 
En un món ideal en què tothom tingués l’opció de dedicar-se al que volgués, en què no hi hagués discriminacions masclistes ni racistes, en què no s’explotés a ningú, es podria donar el cas que algunes persones decidissin dedicar-se a la prostitució. Segurament no serien majoritàriament dones, ni els usuaris serien majoritàriament homes. No hi som, encara en aquesta societat. Però mentre hi arribem, les prostitutes existeixen i han de tenir drets. Negar-los-hi no eliminarà ni els puteros, ni els proxenetes, ni els traficants de persones. De fet, com més perseguides i estigmatitzades estiguin, més vulnerables seran als abusos.