Analitzar una sentència ha de ser molt més que expressar uns quants exabruptes contra els jutges que l'han dictada. Insultar i desqualificar és el més fàcil i el més estèril. El realment difícil és canviar la inèrcia dels temps.

Les lleis les fan els que escollim com a membres dels parlaments, i són aquests els que han de conèixer les escletxes legislatives que fan possible la persistència dels perjudicis. La nostra elecció no sempre és reflexiva ni els demanem que ens expliquin amb el detall que requeriria una societat que es considera una democràcia evolucionada, el que pensen fer amb el càrrec que els donarà el nostre vot.

Són les conseqüències de les seves accions o de la seva manca d'acció la que rebrem els votants. Si es tracta de lleis penals, de lleis que han d'establir el càstig que les estructures d'un estat poden aplicar a les persones que n'agredeixen a altres, caldrà pensar que la interpretació d'aquestes lleis passarà pel sedàs del pensament dels jutges que les interpretaran.

Volem jutges intel·ligents, imparcials, sensibles davant el dolor humà i receptius de l'evolució del pensament col·lectiu de les societats.

Volem legisladors, que no s'adormin als seients dels parlaments i que no acumulin normativa infinita, sinó que adaptin als nous temps la normativa existent. Els nous temps han de deixar enrere molts prejudicis, moltes lloses culturals que arrosseguem des de temps ancestrals i que sempre han tendit a situar a les dones en un pla inferior.

Aquesta setmana les places de les principals ciutats han cridat de ràbia per una sentència que entre els dos conceptes que la llei feta pel Congrés dels Diputats (abús i agressió), ha triat el més benigne per a sentenciar una violació en grup de cinc homes a una dona jove, molt jove, en un obscur replà.

Després de la violació grupal, van decidir considerar-la una proesa i compartir-ne imatges de vídeo a un grup més ampli d'amics. No era suficient la seva superioritat numèrica, no era suficient la violentació d'un principi que des de fa segles les dones volem que s'entengui sense necessitat de repetir-ho: el nostre cos és només nostre i ningú pot gaudir-ne amb intimidacions i violència. No era suficient i calia fer-ne mofa col·lectiva.

El feminisme ha reaccionat mostrant el seu rebuig a l'opció triada pel tribunal que podia haver triat l'agressió sexual i es va decantar per l'abús considerant així que no hi va haver intimidació ni violència.

Cada una de nosaltres ens hem posat durant uns segons en el cos de la noia violada i ens costa entendre que els jutges hagin escrit el que han escrit sense atendre el que una valenta noia de 18 anys els explicava. Havia estat portada amb enganys a l'escenari dels fets, la resistència era inútil i no crec que el tribunal ni la societat del segle XXI hagi de demanar que siguem màrtirs d'uns instants en què l'objectiu és sortir-ne vives, senzillament sobreviure.

Qualsevol pare amb seny, fins i tot els membres del tribunal que va jutjar els fets, fins i tot l'advocat defensor dels agressors que ha mostrat una arrogància feridora, recomanaria a les adolescents que intentessin no sortir-ne malferides, amb l'esperança que la justícia freda i objectiva ja esbrinaria responsabilitats quan pertoques.

El tribunal accepta els fets relatats per la víctima d'allò que va succeir fa dos anys, no ho posa en dubte i malgrat tot, es refereix a la jurisprudència, a allò que s'ha acordat en el passat, com una manera de perpetuar el que la societat ja ha fet evolucionar. No s'ha posat en el cos de les dones, no han pensat en la víctima, no han pensat en femení, que des de fa anys considerem que totes les formes d'accés carnal a l'interior del nostre cos sense consentiment és una violació.

Certament, quan existeix disconformitat amb una sentència el sistema de recursos la pot modificar i seria bo que el Tribunal Superior de Navarra fos conscient que les dones necessitem una jurisprudència que reconegui el que tant ens ha costat fer entendre; no cal mostrar un ampli ventall d'hematomes i ferides perquè s'hagi produït un menyspreu repugnant contra la nostra condició de dona. Personalment, penso que no cal que es qüestionin els fets que el tribunal ha considerat demostrats perquè s'accepti una qualificació jurídica diferent, la qualificació d'agressió.

En aquest cas cal reconèixer que la fiscalia ja ha anunciat que ho faria, que recorreria per "trencament de llei", o sigui, per haver-se aplicat malament la llei i que els fets que s'han acceptat com a provats, constitueixen una violació.