Les vaguistes valencianes de la vaga feminista del 8 de març de 2018 estan sent sancionades amb sancions administratives. Ara per ara ja ascendeixen a 6.000 euros.

Cinc homes que van violar una dona durant les festes de Sant Fermí a Iruña l’any 2016 podran sortir en llibertat condicional amb una fiança de 6.000 euros.

Justícia! La justícia és un concepte moral que es basa en la imparcialitat. De forma evident el sistema judicial al Regne d’Espanya porta una deriva preocupantment parcial. Les darreres  setmanes hem viscut situacions diverses que ho avalen: el cas dels joves d’Altsasu, la tria de presó del cunyat de Felip VI, Iñaki Urdangarin, l’arxivament del cas Castor, la inhabilitació de l’alcaldessa de Berga, la sentència per a les pobladores de Fraguas... la justícia espanyola té un marcat perfil de gènere i de classe. També podem parlar del Govern a l’exili i la presó (preventiva), el proper judici de "9 de Vilanova", la Tamara Carrasco de Viladecans o l’Adrià Carrasco d’Esplugues, un perfil antiindependentista i demofòbic que marca, també, la justícia.
El sistema judicial està actuant d’esquena a la societat, allibera delinqüents de guant blanc mentre executa desnonaments. Allibera violadors mentre  ignora i permet l’assenyalament de les víctimes.

L’estatut de la víctima del delicte desenvolupa els drets pel que fa a protecció i reconeixement de les víctimes, així com la victimització secundària,  en concret diu “garantir la vida de la víctima i dels seus familiars, la seva integritat física i psíquica, llibertat, seguretat, llibertat i indemnitat sexuals, així com per protegir adequadament la seva intimitat i la seva dignitat, particularment quan se'ls rebi declaració o hagin de testificar en judici, i per evitar el risc de la seva victimització secundària o reiterada.” és del tot evident que s’incompleix sovint i, en el cas de «la manada» s’incompleix del tot, atès que s’ha prioritzat la protecció de les dades dels acusats per sobre de la víctima. Un exemple clar el tenim avui mateix en què a les xarxes socials un perfil ha desvelat el nom i dades personals, així com alguna foto sense que cap instància judicial hagi actuat de forma immediata.

Aquesta manca de protecció és una situació en què altres dones víctimes s’han trobat, una pressió social extrema que les culpabilitza, assetja i escarneix, tot fent córrer rumors en forma de filtracions interessades. El cas d’Iruña no és el primer ni l’únic, malgrat lleis específiques, malgrat la protecció que ofereixen, el sistema judicial segueix jutjant  amb clixés sexistes el paper de les dones: forma de vestir, horaris, llocs d’oci, amistats... i  interpretant les lleis sota aquest prisma patriarcal que posa la víctima sota sospita en lloc de protegir-la.

Situacions en les quals una dona immobilitzada, espantada, en què els informes forenses parlen de blaus, al cos, senyals al coll, als canells, que d’entrada no va oposar resistència perquè no va veure cap senyal de perill i que de forma clara va demanar parar i va oposar resistència. Qui pensa que és una situació volguda? Doncs alguns tribunals interpreten, perquè no va dir no de forma clara o audible. Sembla que resistir-se per ells,  manada pornògrafa judicial, forma part d’un joc romàntic. Quin fàstic!

El problema, de nou, no és la víctima sinó la manca de sensibilitat del sistema judicial, la manca d’empatia dels violadors, la sensació constant d’impunitat que aquests predadors sexuals , delinqüents confessos i sentenciats, i el sistema trasllada a la societat. No és no i es pot dir de moltes maneres: amb un crit, amb una negació entre llàgrimes, oposant clara resistència física... no cal que ses senyories interpretin. Les dones volem ser lliures, vestir com vulguem, anar on vulguem i a l’hora que vulguem. Si la justícia no té en compte la perspectiva de les dones, si no protegeix les víctimes, si fa impunes els violadors, deixa de ser justícia per esdevenir escombraries. Si la justícia no aplica les seves pròpies lleis, és que el sistema no funciona i esdevé un despropòsit, una barbaritat.