A Guinea Bissau hi ha un proverbi en crioll que diu que quan dos elefants grans es barallen sempre acaba rebent un de petit. Me’l va explicar un nen per fer-me entendre que en aquest país africà els infants són les principals víctimes d’una de les societats més pobres del món. Beure un got d’aigua potable, anar a l’escola o, fins i tot, arribar a la majoria d’edat són fites molt difícils d’aconseguir per la majoria de nens.
 
Una de cada deu criatures mor abans de fer cinc anys i, d’aquestes, la meitat abans del primer mes de vida. De fet, el mecanisme de defensa dels pares provoca que fins al primer aniversari no se’ls acabi de considerar humans, sinó una mena d’àngels. El principal motiu de les morts és una desnutrició causada perquè tant els pares com el personal sanitari no tenen la formació adequada per tractar amb nadons.
 
Dels que sobreviuen, més d’un terç no va a classe durant la primària, ja sigui perquè l’escola els queda massa lluny de casa, perquè els pares prefereixen que treballin al camp o perquè no poden assumir el cost de l’educació. A més, moltes famílies són víctimes dels traficants que prometen ensenyament gratuït per als fills, que acaben demanant almoina pels carrers de la capital del Senegal.
 
Si a Guinea Bissau ja és difícil ser nen, encara ho és més ser nena. La mutilació genital femenina provoca seqüeles físiques i psicològiques de per vida. Tot i això, és un orgull familiar i són els mateixos parents els qui la practiquen. Pocs anys després, amb l’inici de la menstruació, moltes nenes deixen l’escola i es veuen obligades a casar-se i a tenir fills quan encara no estan preparades per fer-ho.
 
El més trist, però a la vegada el més esperançador d’aquesta realitat és que es pot solucionar amb més educació. Sense anar més lluny, ara s’està començant a ensenyar a les mares a alletar correctament i a donar als nens altres aliments més enllà de l’arròs blanc. També s’està fent veure a les comunitats que moltes malalties es poden evitar amb més higiene, assumint hàbits tan simples com rentar-se les mans amb sabó, fer servir latrines o no beure dels bassals. De la mateixa manera, alguns imams rebutgen que la mutilació genital femenina es faci en nom de la religió, i les famílies urbanes procuren que l’agressió sigui mínima i tingui caràcter simbòlic.
 
Per això a Guinea Bissau, un estat sense estat, el futur dels nens passa per les escoles i les comunitats. Cal crear una primera generació d’infants que a través de l’educació trenqui aquestes barreres bàsiques. Només així aquest país podrà començar a fer passos endavant per garantir als nens el dret més bàsic de tots: el dret a la vida.