El nou informe de la síndica de greuges de Catalunya sobre la universalització del lleure educatiu ens porta una bona i una mala notícia. Començarem per la dolenta: després del seu primer informe sobre el dret al lleure del 2014, la síndica afirma que “en aquesta dècada no s’ha produït cap canvi substancial en la garantia del dret al lleure educatiu". És més, diu que la Generalitat no ha desenvolupat legalment el lleure educatiu, entès com el conjunt d'activitats lúdiques i educatives més enllà del temps escolar, tot i ser un dret reconegut i tenir-ne les competències exclusives. I corrobora que les polítiques públiques en aquest terreny (sobretot les de país, però també les locals) són encara poc consistents i tenen dèficits normatius, de planificació, de governança i d’inversió.

Estem parlant que no s'han creat les bases perquè tots els infants i adolescents puguin gaudir del lleure educatiu. És a dir, que qualsevol nen o nena que vulgui anar de colònies d'estiu, apuntar-se a un esplai o fer teatre o vòlei al barri pugui fer-ho, sense que els diners, el lloc on viu o una discapacitat siguin un obstacle. Parlem d’oportunitats vitals per créixer, aprendre, fer amistats i sentir-se part d’una comunitat.

Això, avui, no està garantit per a tothom i calen normatives, ajudes efectives i més inversió. Cal definir bé què és el lleure educatiu, qui hi pot accedir i en quines condicions per facilitar la participació amb beques, menys burocràcia i més acompanyament a les famílies i millor coordinació entre tots els agents. I sobretot, cal destinar-hi més recursos: els 217 €/infant/any actuals que la síndica estima com a inversió pública global en lleure (i que inclou les beques menjador) són clarament insuficients per fer-ne un dret real per a tothom.

Aquestes mancances fan que avui, com sabem i hem denunciat des de l’Aliança Educació 360, les activitats extraescolars i d’estiu siguin un àmbit on les desigualtats, en lloc de reduir-se, creixen perquè molts nois i noies no hi poden accedir i perden oportunitats. Estem lluny (encara) d’assegurar que el lleure educatiu es doni amb equitat, inclusió i en entorns no segregats on els infants i adolescents diversos puguin gaudir, conviure i aprendre plegats participant de la vida comunitària.

Fa 10 anys ja es van llistar els deures pendents i, actualment, quan la pobresa infantil i la complexitat social no paren de créixer, també ho fan els reptes i la urgència d’actuar des de les polítiques públiques. Catalunya ja té un marc per ampliar les oportunitats als qui encara no participen en el lleure i per reduir les desigualtats: l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, que cal desplegar a fons.

I, llavors, quina és la bona notícia? Doncs que tenim un moment d’oportunitat, que sabem què cal fer perquè no segueixi sent un dret de segona, i que hi ha un ampli consens sobre el valor educatiu i comunitari del lleure no només com a font d’aprenentatges i benestars, sinó també com un antídot al sedentarisme, el pantallisme o la soledat dels infants i adolescents. La síndica ha recordat que el lleure és un dret, és essencial (personalment i socialment) i és divers.

Estem col·lectivament més carregats de motius per fer el salt qualitatiu d’envergadura que no hem aconseguit la darrera dècada. La bona notícia és l'oportunitat que tenim en la futura Estratègia del lleure educatiu de Catalunya, que hauria de ser, per fi, el full de ruta per avançar cap al dret universal al lleure educatiu, com un dret de primera. Si no, d'aquí a 10 anys tindrem bones notícies? Quantes dècades caldran per universalitzar el lleure educatiu?