Quantes esquerres?

«A mi em fa l'efecte que a l'esquerra nacional catalana hi ha dues grans galàxies: la reformista i l'anticapitalista»

20 de juny de 2014
Hi ha volcans que no avisen abans d'entrar en erupció però no és el cas del PSC. Portem mesos de sacsejades sísmiques i emissió de fumaroles cada cop més freqüents, símptoma inequívoc que la gran explosió s'acosta. Crec que els científics no s'equivocaran si avisen les autoritats que l'erupció definitiva es produirà durant el mes de juliol.

L'escissió del PSC completa una foto molt fragmentada de l'esquerra nacional. Hi ha un cavall destacat que és ERC –ara mateix l'únic partit capaç de guanyar-li unes eleccions a CiU– i al darrere tenim cinc opcions més: ICV-EUiA, la CUP, l'escissió socialista (Moviment Socialista de Catalunya?), el Procés Constituent de Teresa Forcades, i la plataforma que impulsa Ada Colau. Comparin amb l'espai de la dreta nacional, on només hi ha dues forces polítiques que, a més, es presenten juntes a totes les eleccions des de fa més de 30 anys.

És sabut que les esquerres són molt aficionades a subratllar les diferències que les separen mentre que les dretes són molt més pràctiques i van de cara a barraca, però em sembla que no és raonable que a l'hora d'anar a votar els ciutadans progressistes ens haguem d'enfrontar a sis paperetes diferents. Molts agrairíem que es produïssin processos de suma que simplifiquin el panorama, perquè en les actuals condicions resultarà molt difícil, per no dir impossible, formar governs d'esquerres viables. Una cosa és la pluralitat i un altra la dispersió. O el guirigall.

Quan analitzo persones, sensibilitats, programes i cultures polítiques, a mi em fa l'efecte que a l'esquerra nacional catalana hi ha dues grans galàxies: la reformista i l'anticapitalista. No es quedin amb les etiquetes si us plau, no es tracta de discutir d'etiquetes sinó de continguts. I si parlem de continguts, crec que és evident que hi ha una esquerra crítica amb el sistema però que se'n sent part, i una altra que presenta, des de fora, una esmena a la totalitat. Jo no sé veure cap motiu perquè això no es tradueixi en dos bloc electorals.