Recordo un abraonat dirigent polític valencià que a cada míting del Principat al que era convidat, ens reclamava als catalans del nord que, un cop assolim la independència –es veu que ell hi té molta fe-, els declarem la guerra i baixem amb els tancs cap a casa seva per tal de reconquerir el País Valencià. Tot i haver-me’n rigut reiteradament de la seva ocurrència i , tot i ser convençudament i tossuda detractora dels tancs i altres ginys de la mateixa infame utilitat, començo a pensar que aquell polític il·luminat ens estava donant una idea a tenir molt, però que molt en compte.

I si fos un altre estat lliure europeu veí el que ens declarés la guerra a nosaltres i, com aquell qui no fa la cosa, ens rendíssim i ens deixéssim conquerir? Un estat que ens imposés com a llengua oficial el català, com a copríncep el bisbe d’Urgell, i les quatre barres a l’escut? Un estat muntanyenc que donés algun sentit a la candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics d’hivern, i al que ja li hem prestat cantants catalans per als seus fallits intents de concórrer  a Eurovisió?

Que sí! Que volem que Andorra ens declari la guerra! Que ja ens hi rendirem i deixarem que ens conquereixin. I que, si cal, un cop siguem andorrans, ja li donarem els dotze punts eurovisius a Espanya per què l’Uribarri ens tracti d’amics com als portuguesos.

Que sí, que volem ser andorrans i andorranes! I si algú es pensa que és un tema de peles, doncs també l’encerta de ple; perquè malgrat que no es tracta de pertànyer a un paradís fiscal, del que sí que es tracta és de deixar de patir l’asfixiant espoli fiscal a que ens sotmet l’Estat espanyol. Espoli fiscal que merma la capacitat d’emprenedoria catalana, que ens aboca a la pèrdua continuada d’inversions de capital estranger, i que dóna al govern de la Generalitat l’excusa per a retallar de forma grollera els nostres lluitats avenços socials.  

I que ja està bé; que ni en tenim prou amb el pacte fiscal, ni amb un suposat pla B desconegut quan aquell no ens el concedeixin, ni amb el concert econòmic que els espanyols no ens concediran mai. Que volem viure dignament del nostre treball i dels nostres impostos, sense haver de pagar recàrrecs per tot, ni haver de demanar perdó per parlar en català. I si els nostres dirigents no són capaços de defensar-nos davant d’Espanya, doncs que Andorra ens conquereixi, si us plau!