Què està passant, que de sobte comencen a ploure articles de la gran premsa internacional cada cop més comprensius amb Catalunya i més crítics amb la gestió que el govern espanyol en fa? Què està passant, que l'establishment europeu està baixant el volum de les mostres de suport públic a l'Estat espanyol? Estan passant moltes coses alhora i totes bones.

Està passant que el moviment sobiranista, el polític i el social, ha tingut un encert estratègic espectacular situant la urna com a icona de la causa catalana. L'urna és imbatible com a icona. Ho representa tot: la democràcia, la renúncia a la violència, el diàleg, la deliberació, el respecte mutu, tots els valors sobre els que se sustenta el progrés de la Humanitat. Posar l'urna per davant ha acorralat progressivament el govern espanyol als ulls del món. Uns volen votar, els altres no deixen fer-ho.

Està passant que el món se n'ha adonat que la demanda catalana no és un suflé, que no decau, que és sòlida, consistent i creixent. La V de l'11 de setembre, tercera mobilització massiva consecutiva, ha aconseguit per fi fixar en la retina internacional el tema català com a carpeta permanent oberta, com a tema a resoldre. I la firma del decret de convocatòria ha donat traducció i coherència institucional a tot el que s'ha fet fins ara. Qualsevol que s'ho miri des de Washington, Londres o Berlín només pot arribar a una conclusió: ep, això de va de debò.

Està passant que la diplomàcia soft catalana ha treballat molt bé els darrers dos anys. És una diplomàcia modesta i de guerrilla, però treballa bé i és portadora d'un missatge coherent i entenedor. Vaig tenir ocasió de comprovar-ho personalment quan vaig ser convidat juntament amb altres persones de la societat civil i del món empresarial a una trobada discreta amb diputats britànics de visita a Barcelona. Coses com aquestes se n'han fet centenars, des del Govern i des d'instàncies més informals. Pluja fina.

I està passant que l'estratègia de l'Estat espanyol ha estat un desastre absolut. Ho han fet fatal, no ho podien fer pitjor. Amenaçar una puça amb un mall fa molt mal efecte.

Tot això vol dir que ja ho tenim guanyat i que la comunitat internacional ens està esperant amb els braços oberts? No, ni molt menys. Tot això simplement ens indica el camí que hem de continuar transitant.