Potser és un bon moment per recordar que l'ANC es va fundar en un moment de guerra civil dins del catalanisme. “Botiflers, vosaltres vau pactar l'Estatut a la baixa amb ZP a esquenes del Parlament!”, “Botiflers vosaltres, que heu fet president Montilla!”, “I vosaltres vau pactar amb el PP d'Aznar!”, “I vosaltres...”. Retrets, comptes pendents, visceralitat. I sobretot desconfiança, molta desconfiança. Segons expliquen les cròniques, el petit nucli de gent que es va començar a reunir amb la idea d'organitzar un espai civil unitari van saber detectar que aquest era el principal problema. Com fer que gent que s'està esgarrapant cada dia es posin d'acord en fundar junts una nova organització? I van tenir una idea lluminosa.

Van convidar una seixantena de persones de les diferents famílies del sobiranisme a debatre. Però no en un lloc físic on es poguessin veure les cares. El debat seria per correu electrònic. I a més, seria anònim, per evitar que els prejudicis mutus impedissin valorar les bones idees. Així, van  assignar a cadascun dels convidats a debatre una adreça de correu electrònic neutra amb codi alfanumèric, van enviar a tothom un document inicial i va començar el debat virtual. Ningú no sabia qui eren els altres, ningú no sabia qui estava fent aquella aportació tan interessant (o aquella collonada). Com que era impossible saber qui deia allò, no hi havia més remei que centrar-se en els arguments. Al cap d'un temps ja s'havia consensuat el document fundacional de l'ANC. Persones que no se suportaven havien descobert que eren capaces de posar-se d'acord. Així va començar tot.

Doncs bé. Ara que sembla que s'ha decretat una treva temporal per garantir que el 9-N sigui un èxit, m'atreveixo a suggerir humilment que sense més dilacions la cinquantena de persones clau del procés rebin una adreça electrònica amb codi alfanumèric i un breu document amb una proposta sobre com procedir a partir del dia 10-N. Potser descobriran que estan més d'acord del que es pensen. I tots plegats ho agrairíem molt.