El procés sobiranista es viu a tres bandes. A nivell nacional, a nivell econòmic i a nivell de transparència. Es van interrelacionant, de manera espontània o manipulada. A nivell nacional hi ha una guerra institucional, es van posicionant els diferents sectors, ara el Partit Socialista, abans Foment del Treball. I en queden molts per fer-ho, col·legis professionals, associacions de tota mena.

A nivell econòmic, la situació és d’intervenció de facto des de Madrid; el govern de Catalunya no té diners i depèn de les decisions del govern espanyol. No paguem a les farmàcies ni d’altres proveïdors, no paguem al tercer sector, no paguem el que sigui i no paguem la paga extra als funcionaris.

A nivell de transparència ens ha inundat una onada d’imputacions per corrupció que fa feredat. En el futur Estat català també hi haurà lladres però haurem de fer lleis noves perquè els afers públics es gestionin amb claredat, que els ciutadans tinguem accés a la informació. I dic futur Estat català perquè a hores d’ara tenim un Parlament amb majoria sobiranista i sempre ens quedarà la possibilitat legitimada per aquesta majoria de fer la declaració unilateral d’independència.

La manca de transparència està embrutant i pot afeblir el procés cap a la llibertat. Si els ciutadans, la gent perdem la confiança en els polítics que han de liderar el camí cap a la independència serà més difícil vèncer. Madrid escanya, Catalunya no paga i els treballadors i ciutadans culpabilitzen al govern català del desastre.
Les anomenades retallades amb criteris no explicats i les informacions dels mitjans sobre la corrupció i malversació de diners públics fan que el poble es posi en contra del Fovern. Deien que la crisi econòmica afavoria l’independentisme però ara pot ser al revés.

El Govern ha d’explicar com i a qui i perquè retalla. Als hospitals, per exemple, podrien preguntar als que hi treballem, a tots els estaments, com podem retallar despeses i sobre tot els que ho gestionen ens haurien de posar a l’ abast el pressupost que hi tenen, com reparteixen les partides. Hauríem de crear gestores per la crisi a cada centre. Si els treballadors pensen que els maltracten minvant cada vegada més el seu sou i no veu el mateix esforç als equips directius, inclús el contrari, aleshores el 2013 serà l’ any de la revolta social en contra del president de la Generalitat amb més coratge que hem conegut després de la dictadura. I el 2014, quan fem la consulta en forma d’eleccions anticipades o el que sigui ja no tindrem la il·lusió que ha caracteritzat fins ara el procés cap a la llibertat.