Govern d'Espanya. Web del Ministeri de l'Interior. Apartat de serveis al ciutadà. Tema: prevenció de la violació. Objectiu: inocular la por al cos de les dones, que són violables pel sol fet d'haver nascut dones, i fer-los entendre que evitar una violació depèn d'elles, no pas dels mascles que van pel món abusant del personal femení perquè, pobres animals testosterònics, són incapaços de contenir l'impuls de violar.

El document, farcit de despropòsits, fa dies que circula per les xarxes socials, però que jo sàpiga encara no ha provocat dimissions en cadena. Ni dimissions en singular, vaja. El redactor del Ministeri de l'Interior deu haver copiat els consells de vés a saber on, però té delicte que estiguin penjats a la web del govern espanyol, que en teoria vetlla tant pels ciutadans com per les ciutadanes de l'Estat que ens acull (per poc temps, espero).

Què aconsella el ministeri a les femelles humanes? Que, de nit, evitem les parades solitàries d'autobús, els descampats i els carrers sense gent; que valorem la possibilitat de dur un xiulet al damunt per foragitar els violadors; que comprovem que no se'ns hagi colat un violador dins del cotxe abans d'entrar-hi i que no hi hagi cap sospitós a prop abans de sortir-ne; que posem només la inicial en lloc del nom de pila a la bústia de l'escala si vivim soles; que no se'ns acudeixi entrar en un ascensor si resulta que a dins hi ha un desconegut... En resum: que és millor que ens quedem a casa (amb les cortines tirades, especifica el document) i que, si tenim la gosadia de sortir al carrer, ho fem acollonides vives. Nosaltres som potencialment violables i qualsevol home que no coneguem és un violador en potència. Això va així. A l'Espanya del segle XXI, si més no.

Ha plogut molt i s'ha avançat poc des de la famosa sentència de la minifaldilla. Fa mandra explicar per enèsima vegada que la solució no passa per culpabilitzar ni responsabilitzar les víctimes. Em nego a tenir por dels desconeguts amb qui coincideixo a l'ascensor, però admeto que em fa pànic la involució espanyola en tots els àmbits. Sí, ja sé que ara els catalans tenim l'oportunitat de marxar d'Espanya, però preferiria tenir uns veïns menys encallats en el passat. No em feu gaire cas, ep: només sóc una dona de les que no té ni la decència de dissimular-ho. Si em passen coses lletges serà perquè jo m'ho he buscat.