Sóc conscient que avui no vinc a explicar-li un tema senzill, que potser li sonarà a ciència-ficció just després de la setmana que acabem de passar, on per fi s'ha constituït el nou govern de Catalunya. Però m'ha de creure si li dic que, paral·lelament a la lucidesa de Carles Puigdemont responent a la periodista Mònica Terribas en la seva primera entrevista com a president, passen altres fets transcendentals al món que només tenen lloc a les entranyes d'Internet. 

Ja fa gairebé una dècada que es coneix el terme de la Web profunda (Deep web, en anglès) però fins ara no se l'havia tingut prou en compte. Estem parlant d'una part oculta de la Internet que vostè i jo desconeixem, i a la qual el cercador Google ni tan sols arriba. Sovint es compara Internet amb un iceberg, on la xarxa que veiem només representaria la petita part que sobresurt de l'aigua. 

Al llarg dels darrers anys, s'ha sabut que a la Deep Web es troben els que trafiquen amb armes i òrgans humans, els venedors de drogues, promotors de la pornografia infantil i pederastes, els hackers (bons i dolents) però també les policies de tot el món. És un lloc on no s'entra amb els navegadors habituals (Chrome, Safari, Firefox, Explorer, etc.) sinó amb un altre que es diu TOR (acrònim de The Onion Router), que permet una navegació anònima. Per fer un símil (i que em disculpin els experts tècnics del tema), seria com entrar a una habitació plena de gent, on tots van disfressats per no ser reconeguts. O, com posar-te la capa d'invisibilitat de Harry Potter per passar desapercebut.

I li explico tot això perquè ara fa només uns dies que, per primera vegada, ha entrat en aquesta web oculta també ProPublica, un gran mitjà de comunicació online, conegut internacionalment pels seus reportatges d'investigació. El motiu que l'ha dut a endinsar-se en aquest univers paral·lel és oferir protecció i privacitat als lectors que vulguin accedir als seus treballs, des de llocs on la censura dels governs veta l'Internet visible.

És sabut que Facebook i Twitter estan completament condemnats a països com la Xina i aquesta va ser la raó per la qual la xarxa de Mark Zuckerberg va infiltrar-se també, a mitjans del 2014, a la Web profunda. L'usuari no és anònim per a Facebook, perquè ha d'entrar amb el seu nom i contrasenya, però sí per la resta de persones que naveguen al seu voltant, de manera que cap govern, ni policia el podria detectar quan penja una fotografia o escriu un comentari al mur d'un amic. 

Molt em temo que la complexitat del món virtual d'ara ens semblarà ridícula d'aquí a uns anys, quan la tendència sigui visitar cada cop més sovint la Deep web. Potser d'aquí a poc ens enviarem missatges per WhatsApp de l'estil: "Quedem a la part oculta d'Internet?". Clar, que si tots la visitem, no es descobrirà la manera de trencar la nostra invisibilitat?