Es tracta del de sempre: la disputa per l’hegemonia política. El tema no és secundari, però els arrengleraments responen a un escenari en construcció. Això fa que les declaracions -¿per què la política és tan banal, tan mentidera?, em preguntava fa poc un noi de 26 anys—caiguin lluny de la realitat, i més quant més es vol combatre una realitat concreta. És un joc, però és un joc lesiu. Fa mal a la societat. Ara el tema conflictiu és el referèndum: ja no diuen oficialment que no es farà: diuen que no tindrà efecte: estem entrant en fase 9-N. Són les “cajitas” d’Echenique, que també han seduït Iceta.

Rebaixar-ne la qualitat, mentre el govern espanyol destrossa la qualitat democràtica sense que aquest bloc català anti-referèndum no digui ni piu. Un bloc més sòlid del que pugui semblar: mireu com vota, sempre, sempre, el senyor Coscubiela i tant és que sigui el tímid gest de declarar que es volen arranjar els horaris. El vot en contra de la “Catalunya que sí que pot però que no avança ni vol deixar avançar” és mineral, amb Albiol, Arrimadas i Iceta. Al govern, ni aigua. Total, Ada Colau diu una cosa diferent cada dos dies –ja van tres posicions diferents!– i a ningú li sembla molestar. He dit “li sembla”, perquè jo crec que sí que molesta propis i aliens.

El govern espanyol mobilitza totes les institucions, inclús les més lentes i pesants (com ara el Tribunal de Comptes) i els del bloc del "no", tan preocupats pels procediments i les legitimitat i les legalitats, no hi tenen res a dir. La llei és la llei. Però les clavegueres no desperten la llei. Tot l’Estat està concentrat a avortar el referèndum però els únics monotemàtics som els catalans. Ai las!, no he sentit cap argument que miri de convèncer algú que restar a Espanya és més profitós que marxar-ne. Vull dir sense apel·lar al catastrofisme. És que és legítim i democràtic dir que no es vol votar o que es vol votar que no: el que no té justificació és que a sobre et diguin que tampoc poden votar aquells que sí que ho volen fer. Aquí és on l’autoritarisme ensenya la poteta. Excepte que siguis Veneçuela, aquest país llunyà que tant els preocupa i els ocupa.

Compte, però, que ja he dit que es tracta de construir la futura hegemonia, és a dir, el país de demà. Mireu qui construeix què.