Lluís Rabell diu que la independència no es pot fer sense pactar-la amb Madrid. De fet, això és el que ens juguem el 27-S: si la iniciativa política del futur immediat es queda a Catalunya o emigra a Madrid i es resol (o més aviat es dilueix) després de les eleccions espanyoles. Si mirem la configuració probable de les Corts, és obvi que qualsevol dels pactes que s’hi facin ens juga en contra. La ruptura pactada ja es va intentar quan la Transició i va acabar en reforma. La reforma és possibilista però torna a ser un acord de mínims. La reforma és 4.000 M per AVE i 300 per rodalies: això va ser així amb el PP i amb el PSOE, perquè és el projecte d’una determinada Espanya. Pablo Iglesias està festejant el rei no perquè hagi deixat de ser republicà sinó perquè vol semblar respectable. Si vols ser respectable a Madrid el pacte amb Catalunya té uns límits. Com diu Susana Díaz: “ni cupo ni nación”.

Jo no em fico amb la posició personal de Lluís Rabell, això cadascú s’ho sap. El que dic és que ens està fent una campanya amb l’estratègia de Podemos. O sigui: Artur Mas s’amaga –té gràcia amagar-te allà on tothom et veu—en una llista que defensa l’interès de l’oligarquia perquè Mas equival a Rajoy i si no apameu les retallades. Retallades! M’agradaria veure Rabell gestionant un pressupost minvat en un 30%, sense crèdit, amb el dèficit taxat i Montoro enviant-te els diners quan li dóna la gana. L’esquema obvia la realitat catalana, que ha endegat un procés –mai més ben dit—diferent. Mas està enfrontat alhora a Rajoy i a l’oligarquia catalana i els seus interessos marca BOE. Mas és la ruptura d’aquesta lògica, per això ha trencat amb Duran. Però Rabell, obedient a Podemos, fa campanya contra Mas, sense entendre que això afebleix la ruptura que realment pot empoderar la gent en un procés constituent que canvïi el país. Perquè el seu procés constituent encara no sabem si és l’espanyol, si és a part, si n’és una esmena o si cal primer pactar la independència i amb qui.

Per això, amic Jordi Mercader, la meva pregunta. Quan el Parlament estigui a punt per endegar la ruptura, el cop de porta, el cop de puny, Lluís Rabell farà com Duran i Lleida i votarà contra Mas, que és exactament el que promet? Doncs miri, vostè em sembla més oligàrquic que Mas.