Si no acceptem que els altres no tenen per què pensar ex-ac-ta-ment com nosaltres, no hi ha res a pelar, estem morts. El nostre encefalograma com a mínim. I la causa o les idees que diem defensar en queden esquitxades segur. Ho dic a tomb de certes reaccions que provoca l’evolució que el president Pujol està mostrant en els últims temps a propòsit de l’independentisme.

El seu viatge (com el de molts-molts altres amb qui connecta) no és apte per a fans d'Usain Bolt. Però ni falta que fa. Que hi vagi anant no el converteix en rebutjable, ans al contrari. El seu nou posicionament (ell, que mai no havia estat independentista) no és efecte d’una fiblada ni d’una febrada. I això té valor. És del tot insòlit que hi hagi independentistes que al damunt hi posin “peròs”.

I és que, encara que sembli difícil de creure, hi ha independentistes que estan emprenyats perquè Pujol es mostra cada dia més clarament sobiranista. Potser és que van néixer emprenyats. Greu error, en tot cas, una cosa i l’altra. Però, sobre el debat polític, qui altre a banda dels espanyolistes hauria de témer que Pujol vagi l’Onze de Setembre a la manifestació convocada per l’ANC? En el camp independentista, només els enemics del raonar i l’enraonar. Bé, aquests hi són, com també els qui pretenen erigir-se en amos i senyors d’un potet de les essències que dugui per etiqueta un “Nosaltres Sols” escrit amb lletres ben gruixudes. Així fidelitzen un target electoral, creuen.

A Pujol i als qui com ell han anat incorporant-se a l’independentisme per la via del raonament a foc lent, cap sobiranista que ho sigui sincerament i intel·ligent no els hauria de posar impediments, ni demanar vagin vostès a saber quines credencials. Oi que han acabat fent xup-xup com una part creixent del país? Doncs endavant, haurien de dir-hi aquells amb qui els nouvinguts han convergit (amb els matisos que s’escaiguin).

Durant dècades n’hi ha que han demanat una evolució en el pensament polític de Jordi Pujol. Si ara aquests el segueixen criticant per haver-s’hi posat, ho faran per dues raons. O perquè no són sincers i ni l’esperaven abans ni l’accepten ara, ja que l’únic que n’esperen és poder-lo utilitzar per desgastar el seu partit. O perquè són molt curts de gambals i no entenen que és amb la suma de matisos, d’accents i de parers que s’està coent un moment polític i social que només els defensors de la unitat d’Espanya haurien de témer.