Els darrers dies ha sobrevolat el fantasma de les eleccions anticipades a Catalunya si el Govern, com sembla a hores d’ara, no aconsegueix aprovar els pressupostos. La possibilitat ha guanyat força mediàtica des que els republicans van refermar el seu “no” i el president, Salvador Illa, va decidir tirar pel dret sense esperar els seus socis d’investidura. Fins ara, l'executiu sempre ha transmès en públic i en privat que esgotarà la legislatura, passi el que passi amb els comptes. Més enllà de la importància de tenir pressupostos -el país viu en pròrroga des de 2023 que no es pot allargar- i dels dubtes sobre la viabilitat política d’una legislatura fonamentada en un pacte tan fràgil -costa que a Madrid compleixin els acords subscrits-, a qui li convenen eleccions?
Salvador Illa estaria disposat a cridar els ciutadans a les urnes perquè no ha pogut aprovar uns pressupostos? Amb quin objectiu? Totes les enquestes diuen que, en el millor dels casos, la situació seria pràcticament la mateixa. El PSC, que no sembla acabar de capitalitzar governar en solitari, quedaria com a primera força, però tornaria a necessitar ERC i els Comuns per governar. Hi ha altres escenaris: l’aliança d'esquerres s’aguanta per la mínima i podria no sumar, en cas de noves eleccions. La governabilitat quedaria seriosament compromesa, perquè enlloc està escrit que el PSC i Junts sumin de nou majoria absoluta. Tampoc que, arribat el cas, s’arribin a entendre. En tot cas, el preu seria elevat. Que li expliquin a Pedro Sánchez.
I els socis del president? Si ens fixem en les enquestes, els Comuns no millorarien la posició. Escons amunt o avall, difícilment tindrien més incidència que ara en les polítiques de l'executiu -només cal veure com s'ha mogut el PSC en habitatge. I per a ERC, tot i que a la sala de màquines del partit transmeten que van a l'alça després de tocar fons el 2024, és obvi que un avançament electoral trencaria tots els plans a Oriol Junqueras, que no s'hi podria presentar perquè continuaria inhabilitat. Illa hauria convocat eleccions per no haver pogut negociar uns pressupostos i es trobaria havent de negociar una investidura i uns altres pressupostos. Ja hem vist aquesta situació en altres territoris de l’Estat amb altres protagonistes i, almenys fins ara, l'estratègia porta al bloqueig.
En el cas català, les enquestes ens diuen que és pràcticament segur que el Parlament quedaria més escorat a la dreta, amb un creixement d’Aliança Catalana. Els d’Orriols, envalentits per l’onada ultra, sí que voldrien eleccions. Illa tindria un altre hàndicap: el seu gran aliat a la Moncloa afrontaria el tram final de la legislatura i, amb les urnes a l'horitzó, les cessions per a una investidura a Catalunya sempre són més difícils. El president sí que podria oferir al PSOE una victòria territorial -els socialistes van escassos de bones notícies- però Illa ja és ara el principal puntal de Sánchez i, amb més o menys dificultat, pot governar. És assenyat tornar a tirar els daus a mitja legislatura? La victòria la té pràcticament assegurada, però altra cosa és una investidura i la governabilitat.
