Castella i Lleó han sumat un nou procurador per a les seves Corts autonòmiques després d'haver vist incrementada la població de la província de Segòvia en relació amb els últims comicis. Aquesta realitat no sols té influència en el repartiment d'escons d'aquella comunitat, un repartiment que ha permès respirar en part al PSOE (amb una derrota dolça general, perquè en aquella província els socialistes s'han imposat). A més s'ha d'analitzar des d'una perspectiva que va més enllà de la pròpiament electoral, perquè els habitants de Segòvia són ara més que en el passat recent (també abans de tot això va viure al buidatge general de totes les províncies que envolten la capital). La raó és que Madrid ha patit una diàspora dels residents que ja no podien sostenir l'escalada que ha fet el preu de l'habitatge en propietat i de lloguer de forma accelerada en les últimes dècades.

Paradoxalment, el que hauria de ser un problema, l'Espanya buidada, ha acabat esdevenint una oportunitat per a la gent que allà pot trobar un lloc per residir a un preu molt més assequible. Però hem d'afegir que s'ha produït a Segòvia i no en altres províncies de Castella i Lleó, no sols per la seva proximitat geogràfica a la capital, sinó també perquè la xarxa d'infraestructura ferroviària funciona prou bé per assegurar l'arribada a la capital per treballar en el cas que sigui necessari. A això s'afegeix el fet comprovable en les aglomeracions de dijous a l'estació d'Atocha, perquè divendres sol ser dia de teletreball per a qui s'ho pot permetre.

Així, el que originàriament era un problema de Madrid, ha esdevingut una oportunitat per a la qualitat de vida dels que han marxat. I sens dubte no serà una anècdota, però si una paradoxa que el problema generat per les grans metròpolis esdevingui motor per al repoblament de part del territori. Cal, però, que el tren funcioni, no sé si el missatge queda clar.