Ja és mala sort que en Quimi Portet es trobi un cambrer poliglot i que, coses de la vida, entengui el gallec, l'espanyol, el francès, l'anglès i fins i tot l'italià, però no pugui entendre ni un borrall de català. Ni tan sols una frase de subjectes elementals com "un cafè amb llet". Ja és mala sort que l'excomponent d'El Último de la Fila hagi demostrat una educació exquisida en una piulada que volia denunciar el que és un fet execrable, sense cap excusa possible.
 
Ja és mala sort que en Quimi Portet, dies després del terrabastall i dels atacs patits per caverna, mar i Twitter, segueixi demostrant la mateixa educació exquisida que ha demostrat tots aquests anys en què ha tractat bé tothom: companys de professió, premsa i els seus fans. Ja és mala sort que l'hagin de criticar per guanyar-se bé la vida fent la seva feina, per tenir un grup d'èxit que cantava en castellà, per tenir principis i per no ser un altre súbdit que abaixa el cap quan l'escupen a la cara.
 
Estem tan acostumats a dir que no passa res, que no cal fer soroll, que tot s'arreglarà, que "un café con leche", que sí, que perdoni, que podríem arribar a passar per alt que en Quimi Portet no va pixar-se sobre la dignitat d'un pobre currante que no tenia l'obligació de saber el nostre llemosí ancestral (sic). En Quimi, colla de cínics, va fer el que calia fer: un escarni a la mala educació, al parafeixisme de barra de bar, a la impunitat que viuen aquesta mena de personatges que es veuen amb el dret d'insultar per raons de xenofòbia, de patriotisme o de nacionalisme unicel·lular.
 
Prou de menyspreus, prou d'atacs per voler ser qui s'és, prou d'incultura. Això és Espanya: un país amb partits que diuen que es trenquen la cara literalment per parlar el castellà a Catalunya i que reclamen a Baleària que respecti el "dret" a no saber català. Això és Espanya: la incultura que mira els súbdits des de la pitjor de les superioritats morals.