Fa uns dies vaig llegir, o sentir, que la coalició (confluència) d’esquerres buscava una Manuela Carmena. La idea era que, a falta d’una figura prou coneguda com Ada Colau, els partits es plantejaven trobar algú menys mediàtic però amb suficient prestigi com per fer en poques setmanes aquest recorregut amb èxit. És a dir, que abans de la campanya hi hagués temps per explicar que tenien un candidat que no sortia molt a la tele però que, a parer seu, en sabia prou com per ocupar el lloc. Carmena la coneixien molt pocs abans de les eleccions, però era relativament senzill explicar que es tractava d’una jutgessa de prestigi amb una història de lluita per la democràcia, etc. L’operació va sortir bé, ja ho hem vist.
Lluís Rabell no era la primera opció, ja ho sabem. Li van proposar abans a Arcadi Oliveres i a altres persones. Però finalment, el fet és que el candidat de Catalunya Sí Que Es Pot sí que respon a aquella idea que dèiem. És el president de la Federació d’Associacions de Veïns i en aquest àmbit té reconeixement i influència. Però si avui féssim una enquesta entre els ciutadans, comptaríem amb els dits d’una mà els que el coneixen. Té un parell de mesos per contrarestar aquest handicap, i un dels dos és festiu; és una mica allò de “senyors: ara encara més difícil!”
Certament, també té un component Colau: ha començat fent política en el món veïnal. I per tant, tot i que Rabell volta la seixantena, se’l pot encabir en el gran paquet de la nova política: vaja, que ningú el pot qualificar de casta. Rabell va ser trosquista i membre d’Esquerra Unida i Alternativa, però aquesta serà la seva primera experiència en terreny electoral.
Finalment, diria que els responsables de la confluència han pensat en Rabell com a alternativa a Romeva. Està clar: l’exeurodiputat d’ICV és un esquerranós en la llista independentista. Al revés, Rabell és un declarat sobiranista en la llista d’esquerres. Com volent convèncer, els uns i els altres, que la rivalitat parteix, bàsicament, d’un ordre de prioritats. Això sí, Rabell va de número 1 abans i després de les eleccions.