Catalunya Sí que es Pot ha votat en contra de les conclusions del Procés Constituent perquè no és un partit independentista. Si algú tenia dubtes, que se’ls tregui del cap. Que alguns dels seus acòlits defensin la independència de Catalunya no vol dir que la formació ho sigui, i això ha quedat demostrat aquest dimecres al Parlament en la votació per activar la via unilateral per arribar a l'Estat propi. 

El grup de Rabell i Coscubiela s’ha quedat atrapat en el discurs del dret a decidir, la zona de confort que ha permès a molts polítics evitar el posicionament sobre la independència durant anys. Reclamar el referèndum era còmode i generava consens, però la natural evolució del procés i el nul canvi en l’escena política espanyola ha deixat obsolet aquest relat fins al punt que defensar avui una consulta pactada amb l’Estat s’interpreta com un argument per frenar la independència. Madrid no ha canviat, i els que defensaven l'entesa com a sortida a l'atzucac han de redefinir els seu ideari. 

El problema de Catalunya Sí que es Pot és que defensa uns postulats que no encaixen amb la realitat política ni de Catalunya ni d’Espanya, i això els fa quedar com una formació sense un rumb polític definit i que actua segons el moment. Els discursos dominants els passen per sobre.

Treure a passejar un dret a decidir acordat amb l’Estat com una opció vàlida per solucionar el xoc de trens ja no és creïble com tampoc ho és plantejar un procés constituent de tall federal que només estigui circumscrit en l’àmbit de Catalunya. Si CSQEP rebutja la via unilateral, quedarà enquadrat amb PP i C’s per molt que diguin que no són el mateix (que de fet, no ho són). La realitat és aquesta per molt que s’esforcin en defensar terceres vies. Legítimes sí, però minoritàries també.