Aquest no és ni vol ser un article victimista. Aquest no és ni vol ser un article demagògic que de l’anècdota en fa qüestió. Aquest és un article per dir que hi ha fets, circumstàncies i posicionaments que travessen les línies de joc del debat polític i entren en un camp de fang pudent des d’on no es pot construir res de bo i del que cal marxar amb urgència.

El tarannà dels principals líders polítics d’aquest país, i el tarannà general de la societat catalana, ha estat tradicionalment poc procliu a denunciar o demanar rectificacions als insults, faltes de respecte i menysteniments que Catalunya en el seu conjunt, o alguns sectors en particular, rebem tot sovint no només des de de certes ‘cavernes’, sinó des d’instàncies de les que caldria esperar un major capteniment i respecte als mínims que reclama la dialèctica política, per apassionada i abrandada que sigui.

Així, quan organitzacions d’extrema dreta reparteixen pamflets en una manifestació a la capital d’Espanya, en què es pot llegir "catalán morirás como una fiera" o "catalán judío renegado", no són sortides de to aïllades per part de grupuscles marginals, sinó que són la màxima expressió, la punta de l’iceberg, d’un discurs arrelat i assumit a tota l’arquitectura política i institucional espanyola i arrelada, també, de forma general, al conjunt de la societat espanyola: contra Catalunya i contra els catalans tot s’hi val i tot surt de franc.

De res no ha servit que el procés espanyol d’integració europea s’hagi d’interpretar, sobretot, per la determinació i el guiatge europeu dels governs Pujol als governs González; de res no serveix que Catalunya, juntament amb el País Basc, hagi estat el motor econòmic d’un país abocat al subsidi i a l’economia insostenible de la totxana... La visió espanyola de Catalunya és la d’una colònia que hom pot extorquir i menystenir a l’hora que manté inalterable la seva aportació obligada a un Estat al límit de la fallida i que és incapaç d’assumir la necessària transformació política i econòmica que les circumstàncies actuals reclamen amb insistència.

I, de fet, el dèficit fiscal que arrossega Catalunya és una mostra més de discriminació al conjunt d’una societat, la catalana, a qui l’Estat espanyol condemna a una pèrdua progressiva de drets bàsics per a la ciutadania –educació, sanitat, cultura, transports, infraesctructures...- sense ser ni tan sols conscient que el seu projecte d’Estat actual és inviable amb una Catalunya empobrida i sense ser conscients, encara, que aquest procés d’empobriment consolida una majoria social favorable a l’assoliment d’un Estat propi per a Catalunya en el marc de la Unió Europea.

Potser a Catalunya i, no cal dir-ho, a Espanya, passarà desapercebuda la denúncia seriosa i raonada de The Coordination Forum for Countering Antisemitism, una institució del govern d'Israel que s'encarrega de controlar l'antisemitisme arreu del món, quan diu: “In a public demonstration by the streets of Madrid against the Catalan nationalism (...) delivered pamphlets calling Catalan nationalists as 'renegade Jewish' that they must fight”.

Potser perquè aquí ens ha arribat a semblar normal. I no ho és gens. Ens cal denunciar-ho a casa nostra i ens cal denunciar-ho, sobretot, a tota mena d’organismes internacionals perquè siguin conscients del nivell, la forma i del fons d’una demanda de submissió que s’acosta perillosament al racisme i la xenofòbia.

Com deia en començar, més enllà del victimisme hi ha la salvaguarda de la dignitat. Una salvaguarda que ens convida, com mai, a transformar el nostre estatus nacional i esdevenir una nova entitat política de ple dret al si d’Europa.

Nota. Al llarg d’aquest article he parlat de racisme i de xenofòbia. Preveient que algú dirà que faig servir els mots de forma lleugera, em permeto de reproduir l’article primer de la Convenció internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial (aprovada per l’assemblea general de les Nacions Unides, el 21 de desembre de 1965). En aquest primer article es defineix la discriminació racial o xenofòbia com: “Tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per o per resultar anul·lar o menystenir el necessari reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altre esfera de la vida pública”.