Ja em disculparà l'Oscar Pazos, un gallec que acaba de publicar Madrid és una illa, per haver-li manllevat el subtítol de l'excel·lent llibre que és L'Estat contra la ciutadania. I els lectors em permetreu que en reprodueixi un paràgraf ben reexit: "Durant els darrers segles, l'impuls liberalitzador a Espanya ha quedat sotmès, una vegada i una altra, a la voluntat ordenadora de l'Estat, que ha imposat al país el seu propi corporativisme i la seva visió jeràrquica i autoritària d'allò públic. El resultat ha estat la feblesa d'una economía subsidiada i improductiva, d'una cultura funcionarial i adotzenada i d'una societat carrinclona i apàtica, la feblesa d'un país subordinat i dependent del poder."

La demostració més clara de les tesis de Pazos les podem trobar en l'actual govern de Rajoy. L'executiu més funcionaritzat que mai ha tingut Espanya. Tots els seus membres, menys dos, formen part dels elitistes cossos que dirigeixen l'oligarquia pública espanyola. Advocats i economistes de l'Estat, registradors de la propietat, tècnics comercials de l'administració, lletrats dels alts organismes, membres de la fiscalia... I, en conseqüència, les seves decisions responen a la visió pròpia d'aquell que no té més òptica que la tancadíssima reducció de tot problema a una qüestió d'interès d'estat. Els ciutadans esdevenen mers individus sotmesos a una llei que no està pensada per a la seva defensa, sinó per a la pervivència dels oligarquíes de la capital.

El discurs actual del president espanyol ho deixa ben clar. Per ell és prioritari el manteniment de l'aparell burocràtic de l'administració central abans que l'atenció a les persones. Malgrat mil i un anuncis de reestructuració administrativa, el nombre de funcionaris estatals continua estancat. Anar a alguns ministeris causa una nàusea immensa. Passadissos plens d'uixers sense altre comesa que el de ser allí, taules i més taules farcides de decimonònics expedients per controlar les activitats a l'últim racó del país. Gent sense feina i feines sense sentit. Excel.lents professionals amb qui ningú hi confia per reformar la funció pública i atendre millor als ciutadans. I un objectiu compartit: la preservació dels privilegis de l'alt funcionariat.

Amb la col.laboració del sindicat CSIF, acabem de desbaratar la penúltima malifeta. La ruinosa AENA, exemple únic al món de gestió centralitzada i deficitària dels aeroports, en plena crisi del país i de la pròpia empresa, va treure a concurs l'adquisició d'un vehicle tot terreny de luxe per a ús d'un dels seus directius. Les bases del concurs incloïen característiques com ara GPS d'última generació, tapisseria de pell, quadre de comandament beige trufa-pistatxo, moqueta d'aquest color, sostre interior de seda beige, vidres tintats, retrovisors exteriors calefactables, seients amb regulació elèctrica....tot plegat pel cost de 70.000 euros!

Aquest cas es ben indicatiu de la mentalitat del govern: mentre disminueixen les ajudes de la Llei de la dependència i retallen les subvencions als centres especials de treball, posant en risc tot el sector d'empreses que donen feina als discapacitats, tenen la santa barra de continuar comprant cotxes de luxe pels oligarques. Ni tant sols els commou que en la pròpia AENA estiguin preparant un ERO per milers de treballadors.
 
Ens trobem davant d'un govern pèssim per entendre que només donant suport a l'economia productiva podrem sortir de la crisi. Es clar que per ells l'únic significat de la paraula productivitat és la referida al complement de productivitat que continuen repartint-se especialment entre els nivells superiors del funcionariat. Pobre Espanya!